Manuel Sacristán Luzón: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
mCap resum de modificació |
||
Línia 8:
De nou a Barcelona fou professor no numerari des de [[1956]] a les facultats de filosofia i econòmiques. Va ensenyar Fonaments de Filosofia i Metodologia de les ciències. Visqué a l'Avinguda Diagonal, 527. Entre els seus alumnes hi va ser [[Paco Fernández Buey]].
La seva militància comunista va fer, però, que l'any [[1965]] fos expulsat de la Universitat. Va haver d'esperar
==Vida política==
L'any 1955, al tornar d'Alemanya on havia cursat estudis sobre marxisme, es va integrar en una cèl·lula del PSUC que va organitzar Francesc Vicens, advocat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lardín i Oliver|nom=Antoni|títol=Obrers comunistes. El PSUC a les empreses catalanes durant el primer franquisme (1939-1959).|url=|edició=1a|llengua=català|data=2007|editorial=Cossetània|lloc=Valls|pàgines=119|isbn=978-84-9791-325-6}}</ref> La seva activitat política el portà a la direcció del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya|PSUC]] clandestí i va tenir un paper destacat en el moviment universitari català. Per causa de les seves [[marxisme|idees marxistes]], l'any [[1965]] fou expulsat de la [[Universitat de Barcelona]]. L'any següent, però, participà activament en la constitució del [[Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona]],<ref name="influir"/> així com en la redacció del ''Manifest per una universitat democràtica''. Fou arrestat poc després dels fets de la [[Caputxinada]]. Readmès per la universitat, fou novament expulsat l'any 1973, però el 1976 hi tornà per quedar-s'hi.
Molt marcat a [[Alemanya]] pel [[marxisme]], fou un dels principals introductors a [[Espanya]]. La seva principal aportació teòrica rau en la crítica a l'[[Racionalisme (filosofia)|antiracionalisme]] de [[Martin Heidegger]] i, en general, a donar una base lògica a la racionalitat que permetés superar l'[[existencialisme]] i el [[neopositivisme]]. Conseqüentment, va entendre la filosofia com una concepció del món basada en les ciències positives, i que només es pot estudiar des d'una perspectiva multidisciplinària.
| |||