Lluís Companys i Jover: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura
m |thumb|350px -> |miniatura
Línia 89:
====Guerra Civil====
{{AP|Guerra Civil espanyola}}
[[Fitxer:Agirre Companys - Euzkadi - Catalunya.jpg|thumb|350pxminiatura|El [[lehendakari]] del [[Govern Basc]], [[José Antonio Aguirre i Lecube| Jose Antonio Agirre Lekube]], i el [[President de la Generalitat de Catalunya]], Lluís Companys i Jover, a [[Barcelona]]. Autor: Jesus Elosegi Irazusta. (16 d'octubre del 1938).]]
Companys havia previst i organitzat la resistència contra la sublevació militar del [[18 de juliol]], mitjançant mesures com el nomenament del capità [[Frederic Escofet]] com a comissari General d'Ordre Públic de Catalunya. Durant tota la guerra va presidir la Generalitat, però no el [[Consell Executiu]] o [[Govern]], que entre el setembre de 1936 i el maig de 1937 presidí [[Josep Tarradellas i Joan]], com a [[Conseller Primer]]. Va tractar de mantenir la unitat entre els partits i sindicats que li donaven suport, tot i que n'exclogué el catalanisme radical representat per [[Estat Català]]. Tanmateix, aquesta unitat va ser molt difícil. Per una banda, hi havia les tensions entre comunistes i socialistes agrupats en el Partit Socialista Unificat de Catalunya ([[PSUC]]) i anarquistes de la Confederació Nacional del Treball ([[CNT]]), aquests últims amb el suport dels trotskistes del [[Partit Obrer d'Unificació Marxista|POUM]]. Per una altra banda, Estat Català i alguns membres d'ERC volien treure la CNT-FAI de les posicions de govern i declarar la independència de Catalunya. Van arribar a conspirar contra la vida de Companys al [[complot de novembre de 1936]].