Assíria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de geografia política i altres canvis menors
m |thumb|350px -> |miniatura
Línia 144:
 
=== Període neoassiri ===
[[Fitxer:Map of Assyria.png|thumb|350pxminiatura|Extensió de l'Imperi assirià.]]
 
Després de Teglatfalassar I, va venir un període de decadència de dos segles. Les guerres amb Urartu foren freqüents (vegeu les biografies dels reis d'Urartu), així com amb els nòmades arameus. La recuperació en va arribar a partir del 912 aC, quan Adadnirari II va pujar al tron i va restaurar el domini assirià sobre regions que abans havien dominat, però que de fet s'havien perdut; el límit occidental es va estabilitzar al riu Khabur i al sud amb Babilònia no hi va haver grans canvis, tot i que va avançar una mica al sud. La submissió de la regió d'Harran es va produir amb Tukultininurta II. Amb Assurnasirpal, l'expansió fou important vers el nord, cap a [[Nairi]] i la zona del [[llac Úrmia]], i cap a l'oest en els principats arameus entre el Khabur i l'[[Eufrates]], i avançà després per la Mediterrània, fins a Fenícia. El rei va traslladar la capital a [[Kalhu]] ([[Nimrud]]). El seu fill Salmanassar III (vers 859-824 aC) va fer una expedició anyal, va ocupar Babilònia temporalment i la va reduir a condició d'estat vassall, va lluitar contra [[Urartu]] i contra els estats de Síria i Palestina. Karkemish va passar a les seves mans el 849 aC, i el 841 aC va atacar [[Damasc]], que va conquerir; després va sotmetre a tribut [[Israel]], [[Tir]] i [[Sidó (Líban)|Sidó]]. Els darrers anys, el seu fill gran va ser derrotat i Assur, [[Arbela]] i altres ciutats li van donar suport; encara que un altre fill, Shamshi-Adad V, va poder sufocar la revolta i succeir el pare al tron, Assíria va sortir debilitada de la guerra civil (824 aC). En els anys següents, l'augment del poder d'Urartu i la debilitat d'alguns reis (inclosa la famosa reina regent [[Semíramis]]) van aturar l'expansionisme assirià. Adadnirari III (vers 811–782 aC, però amb Semíramis de regent fins al 805 aC), va conquerir Damasc el 804 aC, i imposà de nou tribut al regne i a altres de la zona, incloent-hi [[Samaria]] i [[Edom]], va avançar contra els [[medes]] i arribà potser fins a la rodalia de la [[mar Càspia]].