[[Fitxer:Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum.jpg|thumb|220pxminiatura|En les [[Pau i Treva de Déu|assamblees de Pau i Treva de Déu]] de [[1214]], [[1218]] i [[1225]] s'ampliaren els límits de Catalunya definint-los «des de [[Salses]] fins al [[Cinca]]». Amb motiu de les resolucions testamentàries de [[Jaume I d'Aragó]], el [[1243]] i el [[1244]] el rei ratificà novament els límits entre Catalunya i el regne i terra d'Aragó, quedant aquest «des del [[Cinca]] fins a [[Ariza]]»: «''Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum (…) predecessorum nostrorum vestigiis inherentes comitatum Barchinone cum Cathalonia universa a Salsis usque Cincham ex certa scientia limitamus (…) Regnum autem terram Aragonum a Cincha usque ad Ferizam consituimus''»<ref>[[#UDINA-1985|Udina 1985]], pàg. 69</ref><br />(''[[Arxiu de la Corona d'Aragó|ACA]], Canc. Perg. Jaume I, n. 935 d.'')]]
L'any [[1276]] va tenir lloc la tercera revolta dels sarraïns valencians, amb un exèrcit comandant per al-Àzraq des de l'exterior, al camí cap a [[Alcoi]]. Jaume I, combinà diplomàcia i guerra per a sufocar la revolució, fet que provocà disputes internes entre els musulmans, i recuperant terreny.
