Felip V d'Espanya: diferència entre les revisions

 

[[Fitxer:Batalladealmansa.jpg|thumb|Recreació de la batalla d'Almansa.]]

 

Els primers anys de la guerra van ser favorables l'aliança amb la [[presa de Gibraltar]] per Anglaterra. Encara que els austriacistes guanyaven adeptes, Felip V va poder mantenir-se gràcies al seu entusiasme i constància en la guerra i als esforços de la reina [[Maria Lluïsa de Savoia|Maria Lluïsa]] i de la [[princesa dels Ursins]].{{sfn|Martín|1998|p=1630}}{{sfn|Martín|1998|p=1631}}{{sfn|Martín|1998|p=1635}} El [[1705]] l'arxiduc desembarcava a Barcelona{{sfn|Martín|1998|p=1636}} i el [[1706]] era proclamat rei a [[Saragossa]]; Felip fracassava en l'intent de [[Setge de Barcelona (1706)|reconquerir Barcelona]] i hagué de fugir a França pel [[Rosselló]], i tornar a la península per [[Navarra]].{{sfn|Suárez Fernández|1984|p=248}} El [[1707]] la situació de la guerra millora per a Felip amb l'ocupació dels regnes de València i d'Aragó, i el sud de l'Ebre, després de la decisiva [[batalla d'Almansa]].{{sfn|Martín|1998|p=1640}} Fora de la península la balança es decantava pels aliats; Lluís XIV aconsellà al seu nét, al qual no podia ajudar pels pactes internacionals, que pactés una pau salvant el màxim possible, consell ignorat per Felip, que es va mantenir a la península.{{sfn|Pericot García|1983|p=28}}{{sfn|Pericot García|1983|p=29}} El [[1710]] l'arxiduc [[Ocupació austriacista de Madrid (1710)|ocupà Madrid]] davant la indiferència dels madrilenys. La capital va ser recuperada poc després pel [[Lluís Josep de Borbó-Vendôme|general Vendôme]], enviat per [[Lluís XIV]] per a auxiliar al seu nét.{{sfn|Martín|1998|p=1641}}