Maria de Padilla: diferència entre les revisions

== Mort de Maria Padilla ==

En la mort de Maria Padilla mostra en Pedro ''El Cruel'' molt sentiment, i davant les Corts que reuní a Sevilla el [[1362]] declarà solemnement que Maria Padilla havia sigut la seva legítima esposa, donant el nom dels testimonis d'aquell enllaç, a saber: Juan Fernández d'Hinestrosa, [[Juan García de Padilla]] i [[Joan Alfons de Mallorca]], i el de l'abat de [[Santander]] Juan Pérez d'Orduña, capella major de rei que actuà de ministre del [[Sagrament]]. Tots aquests personatges, a excepció del primer que ja havia mort, declararen en aquesta ocasió esser veritat el declarat pel monarca, el qual s'excusà davant el país de la seva tardança a rebel·lar aquell matrimoni pel temor que se li revoltessin els seus súbdits. En vista d'això, sol·licità de les mencionades Corts que es donés a Maria Padilla el títol de reina de Castella i Lleó, i que fossin reconeguts com a legítims els fills que ella havia tingut amb el sobirà: Alfons (llavors només tenia dos anys), Beatriu, Constança i Isabel.

L'arquebisbe de Toledo, Gómez Manrique, recolzà les pretensions de Pere I, i les Corts accediren probablement per terror i servilisme, sense que ningú goses anomenar el segon matrimoni del monarca amb Joana de Castro, i Alfons fou declarat hereu de la corona, però aquest morí poc temps després de la seva mare; Beatriu ingressà com a religiosa en el convent de Tordesillas; Constança va contraure matrimoni amb el [[duc de Lancaster]] i fou la mare de la princesa [[Caterina]], esposa d'[[Enric II de Castella]]; la menor, Isabel, casà amb el [[duc de York]], Eduard, germà del de Lancaster. El cadàver de Maria Padilla, primerament sepultat a [[Astudillo]], després fou traslladat amb gran pompa a Sevilla, rebent definitiva sepultura en la capella dels Reis.