Obre el menú principal

Canvis

m
|thumb|200px -> |miniatura
 
=== Escultura ===
[[Fitxer:Dona i Ocell.JPG|thumb|200pxminiatura|«[[Dona i Ocell]]» ([[1983]]) a [[Barcelona]], Miró en col·laboració amb [[Joan Gardy Artigas]]]]
{{VT|Categoria:Escultures de Joan Miró}}
El 1946 va treballar en unes escultures per a [[Fosa (metal·lúrgia)|fosa]] en [[bronze]] que en alguns casos van ser recobertes anys més tard amb pintura de colors vius. En l'àmbit de l'[[escultura]] Miró va intentar cercar volums, espais i incorporar objectes quotidians o simplement trobats, com pedres, arrels, coberts, tricornis o claus d'aigua, que va fondre a la [[cera perduda]]. El sentit dels objectes identificables es perd en unir-se amb altres objectes mitjançant la fosa. Des del començament de la dècada dels seixanta, Miró situa cada cop més l'objecte com un component central del seu llenguatge poètic a través, sobretot, del seu treball amb l'escultura de bronze. Els objectes funcionen, concretament, com metàfores visuals en aquesta nova poètica de l'artista. Aquest pot considerar-se el període de major compromís de Miró amb l'escultura. Alhora, el seu interès per l'objecte desemboca en un canvi profund en l'aproximació a la pintura i al collage. Amb tot, l'artista revisa el discurs de l'assassinat de la pintura, tan central en l'obra de la dècada de 1930. Gradualment, els esforços de Miró es diversifiquen també cap a àrees més enllà de la pintura, en intervencions en l'esfera pública, accions, escultura monumental i pública, etc. Les escultures de Miró es poden entendre com collages tridimensionals. De la mateixa manera que les pintures, les escultures no es conceben en termes convencionals.<ref>''Miró i l'objecte'' Fundació Joan Miró. Dossier. Octubre 2015</ref>
610.115

modificacions