Lucrezia Orsina Vizzana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, consisteix en → consisteix a, consistia en → consistia a AWB
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Lucrezia Orsina Vizzana'''<ref name=":0">{{Ref-web|url= https://www.oxfordmusiconline.com/grovemusic/view/10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000020501|títol=Vizzana [ Vizana ], Lucrezia Orsina| consulta=8 de Junyjuny del 2019|llengua=anglès| editor=|data=}}</ref> ([[Bolonya]], [[3 de juliol]] de [[1590]] - [[Bolonya]], [[7 de maig]] de [[1662]]) va ser una important compositora del [[renaixement]]. Va viure en una època on els homes tenien tot el protagonisme, però malgrat tot, va poder desenvolupar la seva activitat com a [[compositor]]<nowiki/>a i fins i tot, va tenir reconeixement. Va destacar com a compositora, però també era [[cantant]] i [[organista]].
 
== Biografia ==
Després de la mort de la seva mare, l'any [[1598]] va ingressar al convent de Santa Cristina de [[Bolonya]], quan ella tenia vuit anys d'edat. Allà va poder començar a aprendre música, ja que en els [[Convent|conventsconvent]]s i [[Monestir|monestirsmonestir]]s se solia ensenyar aquest art. Primer va aprendre de la mà de [[Camilla Bombacci]], que era [[organista]] i probablement també la seva tia. Després, va ser alumna de [[Ottavio Vernizzi]], que era mestre de música del convent de Santa Cristina però no tenia l'autorització oficial per poder exercir aquest càrrec.<ref name=":0" /> Malgrat tot això, Ottavio Vernizzi podia entrar al convent, ja que les monges l'havien contractat de forma secreta perquè així pogués ensenyar els seus coneixements a Lucrezia Orsina.
 
Orsina va protagonitzar un episodi bastant polèmic quan va publicar un llibre de peces vocals, concretament [[Motet|motetsmotet]]s anomenat ''Componimenti musicali de motetti concertati a 1 e più voci''. Aquest llibre fou [[Arranjament|arrenjat]] i arreglat per Ottavio Vernizzi i posteriorment publicat a [[Venècia]] l'any [[1623]]. Aquesta publicació es va convertir en històrica perquè fins aquell moment molt poques dones havien pogut publicar les seves obres al públic.<ref>{{Ref-web|url= https://www.findagrave.com/memorial/21526354/lucrezia-orsina-vizzana|títol=Lucrezia Orsina Vizzana| consulta=8 de Junyjuny del 2019|llengua=anglès| editor=|data=}}</ref> No obstant, aquesta acció fou fortament criticada per diversos sectors, com per exemple l'església, que no deixava realitzar [[publicacions]] a les dones. Davant aquesta acció intolerable i altres tensions entre l'església i les monges, en [[novembre]] de l'any [[1628]] l'església va decidir enviar un grup de tropes al convent de Santa Cristina, ja que era un convent que habitualment donava problemes perquè en el passat ja havia tingut una sèrie de conflictes contra els [[Bisbe|bisbesbisbe]]s de Bolonya.<ref>{{Ref-web|url= https://www.allmusic.com/artist/lucrezia-orsina-vizzana-mn0001648897/biography|títol=Lucrezia Orsina Vizzana Biografia| consulta=8 de juny del 2019|llengua=anglès| editor=|data=|nom=Dave|cognom=Lewis}}</ref> Aquestes tropes varen haver de posar ordre davant la insubordinació de les monges que estaven en contra de la negativa del Vaticà davant la publicació del llibre. Finalment, es va decidir tancar el convent i es va prohibir a Lucrezia Orsina escriure més música, però en canvi, si que va poder seguir amb la seva activitat de monja. Després que succeïssin tots aquests esdeveniments i de que tingués una salut bastant delicada, Lucrezia Orsina fou considerada una loca, això segons les paraules del seu [[confessor]], que ens han arribat fins avui en dia.
 
== Estil ==
És bastant modern per l'època en la qual s'escriu, ja que està en el principi del [[barroc]]. Això vol dir que la compositora era conscient de tots els canvis que s'estaven donant en el món de la música i que acabarien desembocant en el barroc. Té molta influencia de l'obra de [[Claudio Monteverdi|Monteverdi]], ja que utilitza un [[cromatisme]] semblant a la d'aquest compositor. Aquest cromatisme s'utilitzava normalment en les obres vocals perquè era un manera d'expressar [[Emoció|emocions]] intenses, per sugerir l'exploració harmònica en les peces instrumentals i per crear subjectes característics destinats a la seva elaboració en el [[contrapunt imitatiu]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=GROUT/PALISCA/BURKHOLDER|nom=|títol=Historia de la Musica Occidental Vols.1 y 2|url=|edició=7a edició|llengua=castellà|data=2006| editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=354-355|isbn=ISBN 978-84-206-9145-9}}</ref> A més, desenvolupa la retòrica. Això significa que la música està al servei de les paraules, ja que consisteix ena expresar el significat d'aquestes mitjançant la música. També fica frases en estil declamatori, per així jugar amb la retòrica i aconseguir els efectes que vol Utilitza grans bots en les parts de les veus, a més d'una constant ornamentació de les melodies.
 
Una característica bastant important en la seva obra és el desenvolupament de la [[dissonància]]. La dissonància l'utilitza en bots expressius melòdics, on la dissonància queda suspesa en ells. Per exemple, utilitzava aquesta tècnica quan volia remarcar la importància d'una paraula. Així l'oient es donava compte de la importància del text i del seu significat. Probablement, això ho va aprendre de Monteverdi, ja que és un recurs constant en la seva obra.
 
Desenvolupa la relació entre el baix i la melodia. Això vol dir que li dona molt de protagonisme tant al [[Soprano|tiple]] com al baix. Les veus intermèdies no són tan importants i s'improvisen o també es poden escriure. Això no era una novetat, perquè la melodia amb acompanyament ja es va començar a desenvolupar en les [[Chanson|chansonschanson]]s dels segles [[Segle XIV|XIV]] i [[Segle XV|XV]] i en les cançons de forma homofònica del segle [[Segle XVI|XVI]]. El que va consistir en una novetat va ser polaritzar el baix i el tiple.<ref name=":1" />
 
També es bastant característic l'acompanyament per [[baix continu]] que utilitza. El baix continu consistia ena escriure una melodia o un conjunt de melodies i la línia del baix, però deixava als intèrprets omplir els acords i les veus interiors. El baix i els acords s'interpetaven amb uns instruments característics, com per exemple el [[llaüt]] , la [[tiorba]], [[Orgue|l'orgue]] entre altres. Igualment, va desenvolupar el baix xifrat, ja que a finals del segle XVII la línia del baix es reforçava sovint amb instruments melòdics com la viola de gamba o el fagot. Quan els acords que s'havien de tocar eren distins de les triades comuns en el seu [[estat fonamental]] o si s'havia d'afegir algun retard o alteració, el compositor posava una sèrie de nombres per damunt o per davall de les notes del baix per indicar les notes que s'havien de fer.<ref>{{Ref-llibre|cognom=GROUT/PALISCA/BURKHOLDER|nom=|títol=Historia de la Musica Occidental Vols.1 y 2|url=|edició=7a edició|llengua=|data=| editorial=Alianza|lloc=|pàgines=352-353|isbn=}}</ref> Es podien trobar [[Sostingut|sostingutssostingut]]s, [[Bemoll|bemols]] entre altres.
 
== Obra ==
Línia 21:
* 10 motets solistes.
* 8 duetos
* Dos motets addicionals escrits per a tres i quatre veus.
 
Els més importants i reconeguts són aquests tres motets:
Línia 29:
# ''Veni Dulcissime Domine''
 
Alguns motets estan escrits per a elsals dies de festa en el convent. La major part d'ells estan dedicats a la figura de [[Jesús de Natzaret|Jesucrist]] i l'exalten com una figura de redemptor i de salvador. Altres motets representen la veneració de la santa creu i els sacraments. Finalment, alguns motets també representen els conflictes polítics del convent de Santa Cristina a partir de l'any [[1620]].<ref name=":0" />
 
== Redescobriment ==
Encara que sempre havia estat considerada una compositora important per als experts de la [[música antiga]], no és fins al segle [[Segle XX|XX]] que la figura d'aquesta compositora desperta gran interés. Molts investigadors varen començar a investigar la seva obra i aquesta es va enregistrar en un àlbum anomenat ''[[Songs of Ecstasy and Devotion]]'', de l'any [[1998]]. Aquest fet va fer que la gent s'interessés més en l'obra d'aquesta compositora, ja que es va començar a divulgar. A més, una obra de [[Broadway]], anomenada ''[[Rapture]]'', de l'any [[2000]] s'inspira en la vida de la compositora per a realitzar el seu argument.<ref name=":0" />
 
== Referències ==
{{referències}}
<references />
 
== Vegeu també ==