Lucrezia Orsina Vizzana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, consisteix en → consisteix a, consistia en → consistia a AWB |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Lucrezia Orsina Vizzana'''<ref name=":0">{{Ref-web|url= https://www.oxfordmusiconline.com/grovemusic/view/10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000020501|títol=Vizzana [ Vizana ], Lucrezia Orsina| consulta=8 de
== Biografia ==
Després de la mort de la seva mare, l'any [[1598]] va ingressar al convent de Santa Cristina de [[Bolonya]], quan ella tenia vuit anys d'edat. Allà va poder començar a aprendre música, ja que en els [[
Orsina va protagonitzar un episodi bastant polèmic quan va publicar un llibre de peces vocals, concretament [[
== Estil ==
És bastant modern per l'època en la qual s'escriu, ja que està en el principi del [[barroc]]. Això vol dir que la compositora era conscient de tots els canvis que s'estaven donant en el món de la música i que acabarien desembocant en el barroc. Té molta influencia de l'obra de [[Claudio Monteverdi|Monteverdi]], ja que utilitza un [[cromatisme]] semblant a la d'aquest compositor. Aquest cromatisme s'utilitzava normalment en les obres vocals perquè era un manera d'expressar [[Emoció|emocions]] intenses, per sugerir l'exploració harmònica en les peces instrumentals i per crear subjectes característics destinats a la seva elaboració en el [[contrapunt imitatiu]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=GROUT/PALISCA/BURKHOLDER|nom=|títol=Historia de la Musica Occidental Vols.1 y 2|url=|edició=7a edició|llengua=castellà|data=2006| editorial=Alianza|lloc=Madrid|pàgines=354-355|isbn=ISBN 978-84-206-9145-9}}</ref> A més, desenvolupa la retòrica. Això significa que la música està al servei de les paraules, ja que consisteix
Una característica bastant important en la seva obra és el desenvolupament de la [[dissonància]]. La dissonància l'utilitza en bots expressius melòdics, on la dissonància queda suspesa en ells. Per exemple, utilitzava aquesta tècnica quan volia remarcar la importància d'una paraula. Així l'oient es donava compte de la importància del text i del seu significat. Probablement, això ho va aprendre de Monteverdi, ja que és un recurs constant en la seva obra.
Desenvolupa la relació entre el baix i la melodia. Això vol dir que li dona molt de protagonisme tant al [[Soprano|tiple]] com al baix. Les veus intermèdies no són tan importants i s'improvisen o també es poden escriure. Això no era una novetat, perquè la melodia amb acompanyament ja es va començar a desenvolupar en les [[
També es bastant característic l'acompanyament per [[baix continu]] que utilitza. El baix continu consistia
== Obra ==
Línia 21:
* 10 motets solistes.
* 8 duetos
* Dos motets addicionals escrits per a tres i quatre veus.
Els més importants i reconeguts són aquests tres motets:
Línia 29:
# ''Veni Dulcissime Domine''
Alguns motets estan escrits per
== Redescobriment ==
Encara que sempre havia estat considerada una compositora important per als experts de la [[música antiga]], no és fins al segle [[Segle XX|XX]] que la figura d'aquesta compositora desperta gran interés. Molts investigadors varen començar a investigar la seva obra i aquesta es va enregistrar en un àlbum anomenat ''[[Songs of Ecstasy and Devotion]]'', de l'any [[1998]]. Aquest fet va fer que la gent s'interessés més en l'obra d'aquesta compositora, ja que es va començar a divulgar. A més, una obra de [[Broadway]], anomenada ''[[Rapture]]'', de l'any [[2000]] s'inspira en la vida de la compositora per a realitzar el seu argument.<ref name=":0" />
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
|