Diferència entre revisions de la pàgina «Vestal»

4 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
|thumb|200px -> |miniatura
m (|thumb|200px -> |miniatura)
==Càstigs==
La seva ocupació fonamental era guardar el foc sagrat. Si aquest arribava a extingir-se, llavors, es reunia el [[Senat]], es buscaven les causes, es remeiaven, s'expiava el temple i es tornava a encendre el foc. El foc era encès usant la llum solar com a font d'ignició. La vestal que hagués estat de guàrdia quan el foc s'apagava, era fuetejada.
[[Fitxer:RomaCasaVestaliDaPalatinoOvest.JPG|thumb|200pxminiatura|Restes de la Casa de les Vestals al [[Fòrum romà]], vistes des del Palatí.]]
Perdre la [[virginitat]] era considerat una falta pitjor fins i tot que permetre que s'apagués el foc sagrat. Inicialment, el càstig era la [[lapidació]], després aquesta pena va ser substituïda per la decapitació i l'enterrament en vida. Tanmateix, només es coneixen vint casos en els quals aquesta falta va ser detectada i castigada. Per a castigar-la se la feia vestir de dol i era potada en una llitera tancada, com si fos un cadàver, al ''Campus sceleratus''(«lloc dels condemnats»), un lloc a prop de la [[Porta Col·lina]] dins dels murs de la ciutat, a la part baixa del [[Quirinal]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Luigi Castiglioni, Scevola Mariotti|títol=Vocabolario della lingua latina|pàgines=2256|editorial=ed. Loescher.}}</ref> Allà la deixaven en un sepulcre amb una llàntia, una ració de pa, aigua, llet i oli. El sepulcre es tancava i així passava a l'oblit. Per al còmplice el càstig era semblant al d'un esclau: fustigació fins a morir.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Dionís d'Halicarnàs]]|títol=Rhōmaikē archaiologia, I|pàgines= 78.5}}</ref>
 
Titus Livi narra<ref>{{ref-llibre|cognom=Titus Livi|títol=Ab urbe condita, llibre VIII|pàgines=15}}</ref> una altra història, el d'una vestal anomenada Minucia, que va ser condemnada a ser sepultada viva per portar una vestimenta no gaire adient per una sacerdotessa (337 aC), i també explica el cas d'una vestal anomenada [[Túccia]], qui va ser exonerada miraculosament, per intervenció de la deessa Vesta, el 230 aC, després d'haver estat acusada de faltar al vot de virginitat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Eric M. Moormann|títol=Miti e personaggi del mondo classico|pàgines=736|lloc=Milà|editorial=ed. Bruno|any=1997}}</ref>
==La llegenda dels orígens==
[[Fitxer:Leighton, Frederic - Invocation.jpg|thumb|200pxminiatura|''Vestal'', pintura de [[Frederic Leighton]] (1830-1896)]]
La seva existència a [[Alba Longa]] connecta amb la tradició romana. La mare de [[Ròmul i Rem|Ròmul]], [[Rea Sílvia]] era membre de la germandat.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Luci Anneu Flor]]|títol=Epitome de Gestis Romanorum|pàgines=DCC, I, 1.2.}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=[[Dionís d'Halicarnàs]]|títol=Rhōmaikē archaiologia|pàgines=I, 76.3}}</ref> El seu establiment a Roma és atribuït a [[Numa Pompili]]<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Titus Livi]]|títol=Ab Urbe condita libri, I|pàgines=20}}</ref> que en va seleccionar quatre, dos de la tribu dels ''titienses'' o títies i dos del ''[[tribus romanes|ramnes]]'', i més tard se'n van afegir dues més de la tribu dels ''[[tribus romanes|luceres]]'' per decisió de [[Tarquini Prisc]] o de [[Servi Tul·li]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Plutarc|títol=Vides Paral·leles. Vida de Numa|pàgines=9, 5-10}}</ref> segons les fonts. Sembla que aquest nombre va restar sense canvis encara que algunes fonts parlen d'una setena verge afegida molt posteriorment.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Ambròs de Milà]]|títol=Carta a Valentinià, carta 18|url=http://www.newadvent.org/fathers/340918.htm}}</ref>
Segons [[Marc Terenci Varró|Varró]], les quatre primeres vestals es deien Gegania, Veneneia, Canuleia i Tarpeia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Plutarc|títol=Vides Paral·leles. Vida de Numa|pàgines=X, 7}}</ref>
2.187.434

modificacions