Kurdistan Iraquià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|250px|right -> |miniatura |
m |thumb|200px -> |miniatura |
||
Línia 44:
=== Acord d'autonomia de Nawperdan ===
[[Fitxer:Kurdistan 1975.png|
L'abril de 1969 van començar les hostilitats a Khoy-Sandjak; els iraquians foren expulsats de [[Kala-Diza]], Pendjwin i Čwarta i només van poder atacar a la població civil a les planes d'[[Arbil]], [[Halabdja]] i [[Bahdinan]], tirant napalsm i acid sulfuric a les collites. El [[17 de juliol]] el còlera es va declarar a Kila-Diza. A l'agost es va produir la matança de Dakan a la comarca del Shaykhan. El gener de 1970 quedava clar que l'ofensiva iraquiana estava aturada de fet des de setembre i efectivament des del desembre i es donava la xifra de 151 avions abatuts en sis mesos. Així el gener el [[partit Baas]] va iniciar converses amb Barzani; una delegació kurda presidida per Mahmud Uthman va anar a Bagdad i l'[[11 de març]] de [[1970]] es va arribar a un acord en 15 punts que fou signat a [[Nawperdan]] (Kurdistan) que posava fi a la guerra i acordava una autonomia interna al Kurdistan i la vicepresidència de la república; la llengua kurda esdevenia segona llengua oficial de l'Iraq; cinc kurds eren nomenats ministres i es declarava una amnistia general pels fets, afectant als dos costats.
Línia 50:
El 1972 els baasistes havien firmat un tractat d'amistat i cooperació amb la [[Unió Soviètica]], i el 1974 reprenien la guerra contra els kurds. El març de [[1975]], Iraq i Iran van signar l'[[acord d'Alger]], per el qual a canvi de certs drets al [[Shatt al-Arab]] i altres punts de la frontera, Iran deixava de subministrar materials als kurds iraquians. Sense cap suport militar Barzani va haver de retirar-se a l'Iraq amb els seus seguidors; altres es van rendir en massa a l'exèrcit, i la revolta kurda es va acabar en pocs dies. Després de 15 anys l'Iraq tornava a controlar el Kurdistan. Iraq va iniciar llavors el programa d'arabització (taarib) que va expulsar de casa seva almenys dos-cents mil kurds (uns 500.000 segons els kurds) entre 1975 i 1978, així com als assiris de Kirkuk i altres pobles de la regió, que van haver d'emigrar a les províncies del nord i al seu lloc hi van ser enviats àrabs, en el procés anomenat arabització (''taarib''). Els turcmans van donar suport al govern. Quan el 1977 es va fer el cens previst el 1970, l'acord d'autonomia ja estava mort. Els enfrontaments entre els [[peixmerga|peixmergues]] (milicians) resistents i l'exèrcit es van reprendre el 1977. Entre 1978 i 1979 uns 600 pobles kurds foren cremats o destruïts.
[[Fitxer:Iq kurdi.GIF|
La [[guerra Iran–Iraq]] es va iniciar el [[1980]]; les mesures contra els kurds van encendre altre cop la guerra civil al Kurdistan. El règim de Saddam Hussein va utilitzar armament químic des de 1982. La campanya anomenada al-Anfal fou un genocidi sistemàtic dels kurds. La segona onada va començar el [[29 de març]] de [[1987]] i va durar fins a l'abril de [[1989]]. Els iraquians van destruir molts pobles, i van fer diverses massacres, sent la més coneguda la matança d'[[Halabdja]] amb productes químics (16-[[17 de març]] de 1988 amb 5000 morts i 11000 ferits). Els morts civils totals per efectes de les armes químiques foren milers (uns 50.000). La ciutat de Kala-Diza o Qala Dizeh (70.000 habitants) fou totalment destruïda per l'exèrcit iraquià. Segons els kurds els morts totals en totes les campanyes foren més de 182.000.
|