Lèucada: diferència entre les revisions

 

[[Homer]] esmenta l'illa i diu que estava unida al continent. Nerikos n'era la principal ciutat i era poblada pels leleges i els telebons, els quals en foren expulsats pels acarnanis, que hi van viure fins vers la meitat del segle VII aC. Llavors, els corintis van fundar la ciutat de Leucàs o Epilecàudia, a l'istme que la separava del continent, afegint uns mil colons als habitants ja existents a Nerikos. Aquests colons van construir un canal a l'istme i Lèucada va esdevenir una illa. El canal, inicialment navegable, després fou cobert per la sorra i els vaixells no hi van poder passar més ([[Polibi]] diu que [[Filip V de Macedònia]] el va creuar després de netejar-lo, el [[218 aC]]) i després fou restaurat pels romans el [[197 aC]], quan estaven assetjant Leucàs. Sobre el canal es va fer un pont que existia en temps d'[[Estrabó]]).<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Estrabó]]|títol=Geografia|pàgines=10.452}}</ref>

Com a colònia coríntia va esdevenir un estat independent.<ref>{{ref-llibre|cognom=A. J. Graham|títol=Colony and mother city in ancient Greece|pàgines=132|isbn=0-7190-0059-9}}</ref> En les guerres mèdiques, va ajudar Atenes i va enviar tres vaixells a la [[Batalla de Salamina]] ([[480 aC]]) i 800 homes a la Batalla de [[Platees]]. En la [[guerra del Peloponès]], va estar al costat de [[Corint]], la seva metròpoli, i, per tant, generalment al costat d'[[Esparta]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Nigel Bagnall|títol=The Peloponnesian War: Athens, Sparta and the struggle for Greece|pàgines=17|isbn=0-312-34215-2}}</ref> El [[343 aC]], va esdevenir aliada d'[[Atenes]] contra [[Regne de Macedònia|Macedònia]], i victoriós el rei [[Filip II de Macedònia]], l'illa va passar al seu control. El [[312 aC]], la seva independència fou restaurada. Al segle següent, va passar a la confederació d'Acarnània i fou seu de les reunions de la confederació. El [[230 aC]], fou aliada de Macedònia contra Roma, però fou derrotada i, el [[197 aC]], va passar a domini romà en ser conquerida després d'un llarg setge. Altres ciutats de l'illa en aquest temps eren: Fara (Phara Φαρά) i Hellomenion (Hellomenium (ελλόμενον). El cap al sud-oest de l'illa fou anomenat ''Leucatas'' o ''Leucates'' (Λευκάτας).

 

 

El [[1571]], durant la crisi de [[Lepant]], fou assetjada per la lliga catòlica, però va resistir. Els danys foren reparats. Al {{Segle|XVII}}, comença a haver-hi població musulmana i hi sorgeixen noves mesquites. A l'aglomeració urbana (''varosh'') de Lefkada (una part de la ciutat), hi vivien 700 famílietar fins al {{Segle|XIX}}. En tota la ciutat, hi havia 1.250 cases, això donaria una població d'uns 6.000 habitants. La guarnició era de menys de 300 soldats.

El [[1683]], va esclatar la guerra contra la lliga cristiana, i l'estiu del [[1684]], després d'un setge i 16 dies de bombardeig, fou conquerida pels venecians dirigits per Morosini. Els otomans de l'illa van poder sortir cap al continent. Morosini va fortificar la ciutat i féu destruir moltes cases dels dos barris al costat de la fortalesa. Els habitants van rebre ajut per a construir noves cases en altres llocs de l'illa. Només en va quedar l'antic barri d'Amaxiki, i les edificacions musulmanes foren destruïdes, excepte les fortificacions i l'aqüeducte. El [[tractat de Karlowitz]] va atribuir definitivament l'illa a Venècia. En els primers anys del {{Segle|XVIII}}, els venecians van modernitzar el castell. En la campanya de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] dels otomans contra Venècia ([[1716]]), la moderna fortalesa no fou defensada i fou ocupada pels turcs, però restituïda un any més tard en ajustar-se la pau ([[1717]]). El [[1769]], els grecs es van revoltar però foren dominats i la fortalesa va haver de ser arranjada. El domini venecià va durar fins al [[1797]], quan el [[tractat de Campo Formio]] va eliminar la república i llavors va passar a França ([[10 de juliol]] del [[1797]]). Però el [[1798]] fou ocupada per [[Rússia]] i, el [[1800]], integrada dins la [[República de les Set Illes]]. El [[1807]], [[Ali Pasha Tepedelenli]] de [[Janina]], que s'havia apoderat dels territoris continentals de l'Acarnània, va atacar Lèucada i fou rebutjat; però va construir una poderosa fortalesa (Kastro tis Tekkes) en l'única via entre l'illa i el continent, en un promontori rocós. A 6 km més al sud, en un altre promontori que dominava l'entrada a la llacuna de Lèucada, va construir una altra fortalesa, el castell de Sant Jordi, que com el de Tekke, encara existeix. El [[1807]], van tornar a França i fou integrada a les [[províncies Il·liriques]] i, el [[6 d'abril]] de [[1810]], fou ocupada pels britànics. El [[1812]], tenia 5.000 habitants, població que es va mantenir més o menys estable fins al 1960. Al final de la guerra, fou integrada dins la [[República de les Set Illes|República de les Illes Jòniques]] el [[5 de novembre]] de [[1815]], la sobirania de la qual fou transferida a [[Grècia]] l'[[1 de juny]] del [[1864]] (la part continental havia passat a Grècia el [[1832]]). L'aqüeducte fou destruït el [[1825]] per un terratrèmol junt amb part de la ciutat.