Diferència entre revisions de la pàgina «Fortuna (mitologia)»

m
|thumb|200px -> |miniatura
m (Robot afegeix la plantilla {{Infotaula personatge}})
m (|thumb|200px -> |miniatura)
{{infotaula personatge}}
[[Fitxer:CarminaBurana wheel.jpg|thumb|200pxminiatura|Pàgina del cançoner ''[[Carmina Burana]]'', amb una il·lustració de la '''Roda de la Fortuna'''.]]'''Fortuna''' era una deessa de la [[mitologia romana]] que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la [[justícia]] actual, però sense les balances. [[Ciceró]] la va associar literàriament a la Roda de la Fortuna, que gira portant dissort o benaurances de manera cíclica. Aquesta imatge va triomfar durant l'Edat Mitjana i sembla venir del seu nom primigeni, ''Vertumna'' (la que fa girar l'any, en itàlic antic).<ref name="Vertumne">{{ref-llibre|cognom=Aigner Foresti, M. Bonghi Iovino i altres:|títol="Antichità classica"|pàgines=289| editorial=ed.Jaca Book|any=1993|isbn=8816439084}}</ref> Quan era favorable solia ser representada com una jove amb la cornucòpia (la banya de l'abundància). Els seus atributs es corresponen amb la deessa menor grega [[Tique|Tyché]].
==Culte==
[[Fitxer:S03 06 01 020 image 2557.jpg|thumb|170px| Estàtua de Fortuna amb la cornucòpia a la mà.]]
A [[Càpua]] es va construir, l'any 110 aC, un temple dedicat a tres divinitats: Fortuna, [[Spes]] i [[Fides]].<ref>''[[Inscriptiones Latinae Selectae]]'', 3770</ref>
==Funcions==
[[Fitxer:HumiliationValerianusHolbein.jpg|thumb|200pxminiatura|La humiliació de l'emperador [[Valerià I]] infligida pel rei [[Sapor I]] de Pèrsia(260) ha passat a la història com un exemple de la facilitat amb què pot variar la ''Fortuna''. Dibuix de [[Hans Holbein el Jove]] (1521).]]
Es considerava que Fortuna era la personificació de les oportunitats de prosperar i, en aquest sentit, tenia relació amb el concepte de ''virtutis temperantiae'' (la virtut, la fortalesa de caràcter). Els funcionaris públics sense caràcter virtuós, atreien a la mala fortuna i feien que recaigués sobre el poble romà. L'historiador [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]] citava a [[Luci Sergi Catilina|Catilina]] per explicar millor aquesta idea: "Certament, quan en lloc de treball es troba vagància, en lloc d'[[Temprança|esperit de mesura i equitat]] trobem la invasió del caprici i l'orgull, la sort(fortuna) canvia així com la moralitat".<ref>{{ref-llibre|cognom=Sal·lust|títol="Catilina", II|pàgines=5}}</ref>
 
2.156.967

modificacions