Con volcànic: diferència entre les revisions

Els '''cons volcànics''' són algunes de les formacions volcàniques més simples del món. Són construïts per ejeccions provinents d'una [[Xemeneia (volcà)|xemeneia volcànica]], acumulant-s'hi al voltant en forma de [[con]] i amb un cràter central. Els cons volcànics difereixen segons la naturalesa i mida dels fragments expulsats durant l'erupció. Alguns tipus de cons força diferenciats són els [[#Cons d'esquitxades|cons d'esquitxades]], [[#Cons de cendra i sorra|de cendra i sorra]], i d'[[#Cons d'escòries|escòries]].

 

 

== Cons d'esquitxades ==

 

Un con d'esquitxada està format per lava fosa. L'expansió dels gasos dins les fonts de lava trenca la roca líquida en trossos irregulars que cauen a terra, formant un turó al voltant de la xemeneia. La roca encara parcialment líquida que esquitxa les parets del monticle que s'està desenvolupant s'anomena ''esquitxada''. Com que les esquitxades no són completament sòlides quan arriben a terra, els dipòsits presenten formes molt irregulars quan es refreden, i d'aquesta manera difereixen dels cons d'escòries i de cendres. Els cons d'esquitxada són típics dels volcans amb magma molt fluid, com els que es troben a les [[Illes Hawaii|illes hawaianes]]. Les esquitxades que construeixen el con s'hi poden aglutinar o soldar; en el primer cas, les esquitxades individuals se superposen l'una sobre l'altra amb un grau baix de soldadura, mentre que en l'altra variant les esquitxades són gairebé líquides quan aterren, i per això se solden amb facilitat.

 

== Cons de cendra ==

{{Seealso|Erupció freatomagmàtica}}

 

{{VT|Con d'escòria}}

 

 

Un con d'escòria (també anomenat "con de cendres") és un con volcànic construït de forma íntegra per fragments volcànics isolats anomenats [[escòria volcànica|''escòria'']] ([[pumicita]], [[piroclast]]s o [[tefra]]). Es formen amb partícules i bombolles de lava expulsada per una única obertura de lava. Els fragments de roca, sovint anomenats [[cendra volcànica|''cendra'']] o ''escòria'', contenen nombroses bombolles de gas atrapades dins<ref name = sdsu/> i conforme el gas "bufa" la lava, la fa explotar en l'aire. La lava es trenca en petits fragments que se solidifiquen ràpidament i cauen com cendres al voltant de l'obertura formant un con circular o ovalat. Molts cons d'escòria tenen un cràter amb forma de [[bol]] al cim.

== Cons satèl·lit ==

 

 

Els cons paràsit o cons satèl·lit acostumen a ser cons volcànics de mida petita, situats en un costat d'un volcà i produïts per erupcions dins [[Xemeneia (volcà)|xemeneies]] que han sofert alguna fractura.<ref name = sdsu>{{ref-web|títol=How Volcanoes Work-Volcano Types|url=http://www.geology.sdsu.edu/how_volcanoes_work/Volcano_types.html|editor=San Diego State University Department of Geologic Sciences}}{{en}}</ref> El desenvolupament de cons volcànics als flancs d'un [[estratovolcà|volcà compost]] és un senyal de vellesa del volcà.<ref name = geo.ua> [http://www.geo.ua.edu/volcanology/lecture_notes_files/composite_cones.html www.geo.ua.edu Els cons compostos] {{en}}</ref> No són gaire comuns, i es desenvolupen a nivells cada cops més baixos a mesura que el volcà s'apropa a l'extinció. El nombre de cons paràsit en la majoria dels grans estratovolcans rarament passa dels 10 o 12.<ref name = geo.ua/>

== Pseudocràters ==

 

 

Un pseudocràter és una formació volcànica que s'assembla a un cràter volcànic vertader, però hi difereix perquè de fet no és cap obertura per on surt lava. Els pseudocràters, se'ls anomena també "cràters sense arrels" perquè no són alimentats per cap conducte directe de magma de l'interior de la terra. Els pseudocràters es poden formar per la lava quan flueix damunt de sediments humits o una superfície humida com ara un pantà, un llac o un estany. Les explosions del vapor trenquen l'escorça del corrent de lava de manera similar a les erupcions freàtiques i la tefra construeix formes que s'assemblen a cràters volcànics de debò.