Cista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu paràmetre buit d'imatge |
m |thumb|200px -> |miniatura |
||
Línia 1:
{{vegeu|el dolmen|cista (bossa)}}
{{Infotaula d'obra artística}}
[[Fitxer:Drizzlecombe kist 4.JPG|
Una '''cista''' (del grec antic κίστη, ''cofre'') és el nom que rep en arqueologia una estructura feta de pedra emprada en l'antiguitat per fer enterraments. Es tracta del tipus més senzill de [[dolmen]] format per dues pedres verticals i una d'horitzontal. Les cistes poden ser de mida petita per fer d'ossari o més grans per contenir un cadàver sencer.
Se'n poden trobar per tota Europa i a l'Orient Mitjà.<ref>THE UMM EL-JIMAL PROJECT, [http://www.ummeljimal.org/ Cistes a Jordània]</ref><ref>Joseph A Callaway, "Burials in Ancient Palestine: From Stone Age to Abraham", publicat en:''The Biblical Archaeologist'', vol 26, nº 3 (Setembre del 1963), p. 73-91 [http://www.jstor.org/discover/10.2307/3210997?sid=21105000583481&uid=2&uid=3737952&uid=2134&uid=70&uid=4]</ref> La més antiga data del 4300 aC i està a prop de Laussana, Suïssa.
Línia 9:
En general no tenen cap forma d'accés a l'interior, de vegades estan soterrades sota un [[túmul]] de terra afegida, o sota una pila de pedres com passa en les anomenades ''[[cairn]]'' d'Escòcia. També hi ha casos de cistes construïdes aprofitant el desnivell d'un pujol i situades a l'interior aprofitant l'erosió del terreny, per exemple a Juelsberg, Dinamarca.
[[Fitxer:StoneCistGraves.jpg|
[[Fitxer:Kung Rings grav, den 4 sept 2005, bild 2..JPG|
Al nord de la península de Jutlandia les cistes són més espaioses, formen una cambra de vegades amb dues pedres grosses fent de pilars, estructura que recorda la forma dels temples primitius. Algunes tenen un passatge lateral i aquesta complexitat fa que alguns autors trobin controvertit classificar-les com a autèntiques cistes.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hans-Jürgen Beier|títol="Die megalithischen, submegalithischen und pseudomegalithischen Bauten sowie die Menhire zwischen Ostsee und Thüringer Wald" (Construccions megalítiques i pseudomegalítiques els menhirs entre el Bàltic i el bosc de Turíngia)|lloc=Wilkau-Hasslau| editorial=Beier & Beran,|any=1991}}</ref>
Línia 23:
==Finals del Neolític==
[[Fitxer:Bargloyer Steinkiste - Gesamtansicht.jpg|
[[Fitxer:Gotland-Grabhuegel Bjaer.jpg|
També s'han trobat algunes cistes de finals del [[Neolític]], d'aquest període l'exemple més destacat és la de [[Bargloy]] (Alemanya) amb una gran llosa fent de tapa. Dues de les tombes de finals del Neolític pertanyen a la [[Cultura de la ceràmica cordada]]: la de Feldmark ([[Districte d'Harburg (Baixa Saxònia)|Harburg]]) i la de Fehrenbruch ([[Deinstedt]]). A la regió de [[Saxònia-Anhalt]] se n'han trobat nombroses cistes de la [[Cultura Bernburg]], de fins a 14 m de llarg. Altres més petites es troben a Suècia: Södra Harene en Västergötland, Fjällsökla / Frändefors en Dalsland. L'arqueòleg K. Ebbesen ha trobat 17 cistes amagades a les vessants dels turons o sota túmuls, que allà anomenen ''röse''.
D'aquesta època són les cistes trobades a Irlanda: Grannagh, Haynestown i Kilmahuddrick, també sota túmuls.
==Edat del Bronze==
[[Fitxer:Gotland-Steingrab Kauparve 02.jpg|
[[Fitxer:Kenmare Stone Circle - geograph.org.uk - 1444795.jpg|
[[Fitxer:Laxe das Rodas 01.jpg|
Impressionant és la cista trobada a Kauparve (illa de Gotland), de 20 m de diàmetre, que recorda la forma d'un vaixell.
|