Picentins: diferència entre les revisions

==Orígens i història==

;Els historiadors antics

L'etnogènesi tradicional fa referència a una civilització pre-romana establerta al centre de la costa itàlica de la mar [[Adriàtica]], però de procedència forana (procedents de l'[[Sabínia|alta Sabínia]]), arribats després d'una primavera sacra, un grup de joves es va adreçar primer cap a l'àrea d'[[Ascoli Piceno]] i després es va estendre per la rodalia. {{efn|« Picena regio, in qua est Asculum, dicta, quod Sabini cum Ausculum proficiscerentur, in vexillo eorum picus consederat »<ref>[[Sext Pompeu Fest]] ''De verborum significatu'', 235</ref>}}La tradició, que relaciona els orígens d'aquesta civilització amb una primavera sacra (''ver sacrum'') implica que els picentins són el fruit d'una migració ritual sabina. [[Verri Flac]] narra aquesta llegenda, presentant el [[Picot verd|pica-soques]] com a l'element primaveral que fa la crida per marxar.<ref name="Tagliammonte">Gianluca Tagliamonte, ''L'origine sabina dei Piceni'', p. 13</ref> En l'obra de [[Sext Pompeu Fest|Fest]] es basa l{{'}}''Excerpta ex libris Pompeii Festi de significatione verborum'' de [[Pau Diaca]] escrita al [[segle VIII]], que és el text més extens sobre la justificació dels orígens sabins dels picentins.<ref name="Tagliammonte"/> Una breu referència a aquest mite està present també en l'obra principal del mateix autor (''Historia Langobardorum'') sense esmentar el ''ver sacrum'' però sí el pica-soques. {{efn|« Huius habitatores cum a Sabinis illuc properarent, in eorum vexilio picus consedit, atque hac de causa Picenus nomen accepit »<ref>[[Pau Diaca]], ''Historia Langobardorum'', II, 19</ref>}} També [[Plini el Vell]], relata la mateixa història, probablement perquè havia llegit a Verri Flac.<ref name="PliniIII">[[Plini el Vell]], ''Naturalis historia'', III, 110</ref>

 

 

==Territori==

Els picentins es van establir en un territori comprès entre els rius [[Foglia]] i [[Aterno]], delimitat a l'oest pels [[Apennins]] i a l'est per la costa adriàtica;{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=109}} en el que no estan d'acord els estudiosos és en dir quin era el límit al nord. Dall'Osso (1915) i Massimo Pallottino (1988) han posat el límit septentrional en el riu [[Esino]], però pocs han secundat aquesta idea.{{sfn|Naso|2000|p=18-19}} Sigui com sigui, el coneixement que es té de la franja costanera entre el Picè i l'àrea habitada en aquell temps pels [[vènets]] és encara insuficient, des del punt de vista de la composició ètnica i lingüística preromana;{{sfn|Villar|2008|p=478-482}} des del punt de vista arqueològic, en canvi, les troballes han mostrat una unitat cultural molt ben definida en tot el territori de la regió de les [[Marques]] i el nord dels [[Abruços]]. La unió cultural és tal que fa possible reconèixer un enclavament picentí tot just començar les excavacions arqueològiques, quan encara només s'han trobat uns pocs objectes.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=111-115}}

 

 

==Economia==

{{legend|#ff6600|ruta dels il·liris}}

{{legend|#006600|ruta dels vènets}}