Catedral de València: diferència entre les revisions

 

== Evolució constructiva ==

 

Encara que el recorregut per l'interior de la catedral és molt ric i ens porta d'uns estils a uns altres quasi sense solució de continuïtat, es tracta bàsicament d'un edifici de planta gòtica de tres naus amb [[creuer (arquitectura)|creuer]] cobert amb [[cimbori]], [[girola]] i [[absis]] poligonal.

De l'etapa [[barroc]]a destaca que el 1703 l'alemany [[Konrad Rudolf]] va projectar i iniciar la façana i porta principal de la seu, coneguda com ''«''dels Ferros» per la reixa que l'envolta. A causa de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] no la va poder acabar, i foren principalment els escultors [[Francesc Vergara]] i [[Ignasi Vergara]] els qui ho feren. Al ser la seua planta corba, el parament còncau que origina creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[segle XX]] a causa de l'enderroc dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.

 

 

Des de l'últim terç del segle XVIII es va engegar un projecte de renovació de l'edifici, la intenció del qual era dotar-lo d'un aspecte neoclàssic homogeni, defugint de l'estil gòtic que llavors era considerat obra de bàrbars. L'obra començà el 1774 i va anar a càrrec de l'arquitecte [[Antoni Gilabert Fornés]]. El remodelatge de la seu va afectar tant a elements constructius com ornamentals: els [[pinacle]]s exteriors del temple van ser eliminats, els terrats ocults per teulades, i l'estructura gòtica emmascarada d'estucs, daurats i altres elements pseudoclàssics.

=== Porta dels Apòstols ===

 

 

Només passar l'Obra Nova hi ha a la nostra esquerra la porta ''dels Apòstols'', dita així per les estàtues dels dotze [[apòstol]]s que alberga. D'estil gòtic francés, contrasta notablement amb la porta romànica de l'Almoina amb què confronta a l'altra banda del creuer. Se sap que en la seua construcció va treballar Nicolau d'[[Ancona]] o d'[[ciutat d'Autun|Autun]] des de 1303 i que el 1354 ja estava acabada. Fora qui en fora l'autor, era un mal coneixedor de la pedra del país, per tal com n'emprà una de trencadissa que es va degradar amb rapidesa i que va obligar a contínues reparacions, ja documentades en el segle XV. Durant els anys 1960 la porta fou completament restaurada i les figures originals -en molt mal estat de conservació- foren exposades en el museu de la catedral i substituïdes per còpies, que són les que hui decoren la porta.<ref> Sanchis Guarner, Manuel, pàg. 139</ref>

{| style="margin:auto;" border="0"

|-

|[[Fitxer:Cimbori_abril.jpg|thumb|center|346 px|Vista zenital, amb petxines dels evangelistes]]

|}

 

==== Retaule major ====

En el presbiteri trobem a més un retaule que en realitat és un gran armari tancat per dues portes, que guardava un retaule renaixentista de plata (1492-1507) elaborat per l'orfebre Bernabo Thadeo de Piero de Posa, que fou fos a [[Mallorca]] en 1812 per encunyar moneda en la guerra contra [[Napoleó]].<ref name="Sim"/>

 

 

== Personatges destacats ==

* [[Jaume I]], rei de València, iniciador de la Seu

* [[Vidal de Blanes]], bisbe<ref>{{ref-web|url=https://www.academia.edu/1839341/MIQUEL_M._Avi%C3%B1%C3%B3n_foco_art%C3%ADstico_para_la_Valencia_del_siglo_XIV_El_papel_del_obispo_Vidal_de_Blanes_El_intercambio_art%C3%ADstico_entre_los_reinos_hispanos_y_las_cortes_europeas_en_la_Baja_Edad_Media_Universidad_de_Le%C3%B3n_2009 |títol=El paper del bisbe Vidal de Blanes |consulta=03.07.2019 |nom=Matilde |cognom=Miquel |data=2009 |llengua=es |cita=Posiblemente uno de los personajes con mayor ambición y visión artística... }}</ref>

 

=== Mestres de capella i Organistes Principals===

* [[Joan Genís Peres]]. Mestre de Capella de la Catedral de València des del 1581 al 1595

* [[Ambrosio Cotes]]. Mestre de Capella de la Catedral de València des del 1596 al 1600