Divisió Azul: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
simplific codi infotaula
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 34:
Després de la caiguda del front a la [[Batalla de Stalingrad]], la situació canvià i es desplegaren tropes alemanyes en comptes de les espanyoles. Això coincidí amb el relleu del comandament de la divisió, assignat al general [[Emilio Esteban Infantes]], i els [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|aliats]] pressionaren el dictador espanyol perquè retirés les tropes. Les negociacions, a la darreria de [[1943]], van concloure amb una ordre de [[repatriació]] esglaonada a partir del 10 d'octubre. Les baixes de la divisió havien estat de 4.954 morts, 8.700 ferits i 372 presoners.
 
Franco provà de dolcificar la retirada davant Hitler: en comptes de liquidar directament la intervenció espanyola, ho presentà com a reducció; així, la Divisió Blava es transformà en una unitat menor, sota el nom de ''Legión Española de Voluntarios'', usualment coneguda com a ''Legión Azul'', sempre dins la [[Wehrmacht|Wehrmnacht]], que es componia—forçosament—dels soldats que duguessin menys de deu mesos de servei; en total, uns tres mil homes com a màxim. Quan resultà del tot evident que el Tercer Reich perdria la guerra, Franco acabà dissolent i repatriant també la ''Legión Azul'' (març del 1944).
 
Encara els feixistes més fanàtics, unes desenes de repatanis, s'incorporaren a les [[Waffen-SS]], i n'hi hagué que combateren com a voluntaris contra els partisans iugoslaus, contra la resistència francesa, fins i tot en la batalla de Berlín, etc.
 
==Repatriació dels últims supervivents==
En la postguerra Franco instrumentalitzà propagandísticament l'existència de presos de guerra espanyols a l'URSS, i n'elaborà tota una mística de "martiri" i "heroisme". Finalment, i mitjançant la Creu Roja, els darrers 220 supervivents de la Divisió Blava forentforen repatriats per l'URSS des de Sibèria, passant per [[Odessa]], i arribaren al port de Barcelona el 2 d'abril de 1954 en el vaixell grec Semíramis.
 
==Homenatges institucionals==
Tant durant els governs del [[PSOE]] com del [[Partido Popular|PP]] hi ha hagut actes d'homenatge institucional a les tropes de la ''División Azul''.
 
El 2004, durant el govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] (PSOE), el ministre de Defensa [[José Bono]] va incloure a la desfilada del [[Dia de la Hispanitat]] (12 d'octubre) a un veterà de la Divisió Blava al costat d'un altre de l'[[Exèrcit Popular de la República|Exèrcit Republicà]], al·ludint a una «suposada «reconciliació entre espanyols.».<ref name=filofascismo>{{ref-publicació|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/gobierno-escuda-desfile-bono-para-avalar-luna-2393574 |article=El Gobierno se escuda en un desfile de Bono para avalar a De Luna|publicació=El Periódico|data = 17 de maig de 2013|nom= Antonio|cognom=Baquero|nom2=Patricia|cognom2=Martín|llengua=castellà}}</ref>
 
El 2013, ja durant el govern de [[Mariano Rajoy]] (PP), la delegada del govern a Catalunya, [[María de los Llanos de Luna]], al costat de l'alcalde de [[Sant Andreu de la Barca]] ([[PSC]]), lliurà un diploma a la Germandat d'Excombatents de la Divisió Blava, en ocasió d'un homenatge organitzat per la [[Guàrdia Civil]].<ref name=filofascismo/> Aquest homenatge rebé dures crítiques de la premsa internacional, especialment l'alemanya i la britànica.<ref name="ale">{{ref-publicació|url=http://www.taz.de/Spanien-und-der-Faschismus/!116450/ |nom=Rainer|cognom=Wandler|article=Delegierte ehrt Nazi-Einheit|publicació= Tageszeitung (TAZ)|data= 17 de maig de 2013|llengua = alemany}}</ref><ref name="ing">{{ref-web|url=http://www.hopenothate.org.uk/international/article/1119/scandal-in-spain-update-jewish-roma-and-lgtb |títol=Scandal in Spain update – Jewish, Roma and LGTB organisations denounce nazi veterans honours»|editor=hopenothate.org|data= 18 de maig de 2013|llengua=anglès}}</ref>