Richard de Wallingford: diferència entre les revisions

 

Richard de Wallingford va dissenyar un rellotge astronòmic mentre era abat, el qual va descriure en una obra titulada ''{{polytonic|Tractatus Horologii Astronomici}}'' (1327). Aquest rellotge va ser acabat uns vint anys després de la seva mort, per [[William de Walsham]] però sembla que va acabar destruït durant l'aplicació de dissolució dels monestirs decretada per Enric VIII, quan el 1539 el monestir de Sant Albà i els que n'eren dependents van tancar. Gairebé amb certesa es tractava del mecanisme de rellotgeria mes complex de la seva època.{{sfn|Turner|Wigram|Garrod|1926|p=221}} L'únic rellotge de comparable complexitat que estigui documentat en el segle XIV era el de [[Giovanni de Dondi]]. No tan sols marcava les hores i els minuts del dia, sinó també la pujada i la baixada de la marea, i els moviments del [[sol]] i de la [[lluna]].{{sfn|Durant|1957|p=236}} Basats en la descripció que ell mateix va fer, alguns estudiosos del segle XX van provar de construir una rèplica. La més coneguda d'aquestes rèpliques és la que va fer ''Haward Horological'', que va estar exposada durant anys al Museu del Temps (''Time Museum''), ara tancat, a [[Rockford (Illinois)|Rockford]], [[Illinois]] (EUA); una altra rèplica la va fer Eric Watson i està en el museu de Wallingford (Anglaterra), i una altra feta el 1988 està a la [[abadia de Sant Albà|catedral de Sant Albà]].

Richard també va dissenyar aparells per fer càlculs: un ''[[torquetum]]'', un ''rectangulus'', i un ''equatorium'' que ell va anomenar ''Albion'' en homenatge al sant patró. Aquests aparells es feien servir per fer càlculs astronòmics en relació a la posició de la lluna, el sol i predir eclipses. El seu funcionament està descrit en el ''{{polytonic|Tractatus Albionis}}.