[[Fitxer:Surfacing great white.JPG|miniatura|Un tauró blanc alimentant-se.]]
Els taurons blancs s'alimenten principalment de pops, crancs grans, tonyines, altres taurons, rajadesratlles, foques, i altres mamífers. No mengen taurons de la seva espècie, o sigui que no són caníbals. Els taurons blancs difereixen bastant de ser simples "màquines de matar", com sosté la imatge popular que es té d'ells. Per poder capturar els grans [[mamífer]]s que constitueix la base de la dieta dels adults, els taurons blancs practiquen una característica ''emboscada'': se situen a diversos metres sota la presa, que neda en la superfície o a prop d'ella, usant el color fosc del seu dors com a camuflatge amb el fons i tornant-se així invisibles a les seves víctimes. Quan arriba el moment d'atacar, avancen ràpidament cap amunt amb potents moviments de la cua i obren les mandíbules. L'impacte sol arribar al ventre, on el tauró s'aferra fortament a la víctima: si aquesta és petita, com un [[lleó marí]], la mata a l'acte i posteriorment l'engoleix sencera. Si és més gran, arrenca un gran tros de la mateixa que ingereix sencer, ja que les seves dents no li permeten mastegar. La presa pot quedar llavors morta o moribunda, i el tauró tornarà a alimentar-se'n arrencant un tros darrere l'altre. Excitats per la presència de sang, la zona s'omplirà aviat d'altres taurons. En algunes zones del [[Pacífic]], els taurons blancs carreguen amb tanta força a les foques i lleons marins que s'eleven un parell de metres sobre el nivell de l'aigua amb la seva presa entre les mandíbules, abans de tornar a capbussar-se.
La majoria dels atacs ocorren durant l'alba o bé al vespre. Doncs és en aquest moment quan les profunditats no es poden albirar de manera adequada. Només s'aprecia la superfície, ja que els raigs del sol en aquest moment encara són febles per penetrar en les profunditats. Pel que li proporciona un avantatge al tauró per atacar la seva presa sense ser percebut.
