Caldera de llagosta: diferència entre les revisions

La '''caldereta de llagosta''', més correctament '''caldera de llagosta''' <ref>ÀMBIT, Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 53 Gener-març 2019 DL: ME 524-2007</ref> és "la més emblemàtica de les calderes",<ref name="gastro">Xim Fuster i Manel Gómez: ''Menorca: gastronomía y cocina'', pàg.20. Ed. Triangle Postals, Sant Lluís, 2005. {{ISBN|84-8478-187-9}} </ref> que són "el plat [[Menorca|menorquí]] més conegut internacionalment".<ref name=gastro/><ref name="volta">''Menorca: una volta per l'illa'' pàg. 155. Ed. Triangle Postals. {{ISBN|84-8478-214-X}}</ref> Consta de llagosta menorquina viva, lleugerament enrossida en un sofregit i ofegada per a obtenir una mena de suquet al que s'afegeixen llesques molt fines de pa. Aquest plat només es menja a la primavera i l'estiu, ja que les llagostes locals; més vermelles, petites i saboroses; estan protegides i només es poden capturar les llagostes majors de 19cm i de març a agost. En origen aquestes llagostes abundaven i es podien agafar amb facilitat a les cales a prop de la terra, es tractava, com les variants amb llagostins o escamarlans, d'un plat humil i de subsistència. La posterior valorització d'aquest animal com a aliment, i la consegüent captura massiva per part d'altres països -els menorquins pesquen en la pròpia barca per al consum diari- estiguin actualment en perill d'extinció i que es venguin a preu de producte de luxe. Hi ha també calderetes o calderes de peix, sovint de roca o de carn ferma ([[rap (peix)|rap]], [[mero]], etc.) i variat. A l'[[Empordà]] se'n fa una variant anomenada escudella de llagosta.<ref>''Dalícies: a taula amb Salvador Dalí,'' pàg. 94, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2004, {{ISBN|978-84-9791-001-9}}</ref>