Pius Font i Quer: diferència entre les revisions

'''Pius Font i Quer''' ([[Lleida]], [[9 d'abril]] de [[1888]] – [[Barcelona]], [[2 de gener]] de [[1964]]) fou un [[botànic]] ([[Taxonomia|taxonomista]] i [[fitogeografia|fitogeògraf]]), [[farmacèutic]] i [[químic]] català. Va ser el primer director de l'[[Institut Botànic de Barcelona]] i fundà, a la muntanya de Montjuïc, el [[Jardí Botànic Històric|Jardí Botànic]], annex a l'Institut.<ref name=GEC>{{GEC|0027433}}</ref>

Les seves recerques incrementaren considerablement el coneixement de les plantes i dels bolets, no solament de [[Catalunya]] sinó també d'altres indrets d'[[Restauració borbònica|Espanya]] i del [[Marroc]]. Va crear, partint pràcticament de zero, l'Institut Botànic de Barcelona, una infraestructura científica necessària per posar la botànica catalana a un nivell europeu de primera línia. La seva vessant científica es complementava amb la pedagògica. En la seva tasca docent fou un renovador de la forma d'ensenyar a la universitat introduint l'experimentació i l'observació directa de la natura. Per aquest motiu fou un gran impulsor de les sortides al camp. Després de la guerra, al ser desposseït de tots els seus càrrecs, es dedicà a la divulgació científica d'alt nivell.<ref>{{refRef-webpublicació|article=Pius Font i Quer i l'lnstitut Botànic de Barcelona|url=httphttps://www20digital.gencatcsic.cates/portalhandle/site10261/Departament99651|data=2014-de07-la-Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=00bf5ef77ac42410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=00bf5ef77ac42410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default09|consultanom=24Josep març 2014M.|títolcognom=Pius Font i QuerMontserrat|obrapublicació=CommemoracionsSeminaris 2014científics|editorpàgines=Generalitat56|editorial=Institut Botànic de CatalunyaBarcelona}}</ref>

L'any 1928 inicià la publicació de la ''Cavanillesia'', la primera revista de botànica editada a Espanya. Dirigida per Carles Pau (mort el 1937) i pel mateix Font. Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques (en llatí o en llengües neollatines), extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques. Deixà de publicar-se el 1938.<ref>{{Ref-publicacióGEC|cognom=0016680|nom=|article=Cavanillesia|publicació=Enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0016680.xml|data=24-01-2018|pàgines=}}</ref>

No va ser fins a l'any 1935 que Font i Quer va poder fer realitat el seu projecte més ambiciós, que des de feia gairebé 20 anys li voltava pel cap: la creació d'un Institut Botànic. En un principi això només va significar la segregació del departament de botànica del Museu i convertir-se en una entitat autònoma, anomenada Institut Botànic, però que seguia estant al mateix indret que abans, a l'edifici de la Ciutadella (i no pas a Montjuïc, com ell volia). Però l'any següent, amb l'inici de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], l'emplaçament de la Ciutadella va esdevenir un indret perillós que corria el risc de ser bombardejat degut a la seva proximitat amb el port i amb l'[[estació de França]]. Això va desencadenar l'immediat trasllat de les col·leccions a una torre del carrer Sant Gervasi.

De tota manera, durant l'aixecament militar de [[1936]] es trobava a [[Albarrasí]] amb els seus alumnes en una expedició botànica. Per tornar a Barcelona van haver de travessar la línia del front i per això després de la guerra va ser reprès (sota l'acusació de rebel·lió militar) amb la pèrdua de tots els càrrecs, fet que el 1940 va conduir a la direcció interina de l'Institut Botànic a [[Antoni de Bolòs]]. Una de les primeres coses que va fer Bolòs va ser traslladar l'Institut Botànic de la torre de Sant Gervasi a Montjuïc, però no a l'emplaçament que havia previst Font i Quer, sinó a un edifici proper construït també provisionalment per l'Exposició Internacional de 1929. Finalment va quedar enllestit l'abril de [[1941]], i va ser la seu de l'Institut Botànic de Barcelona durant sis llargues dècades (fins al [[2003]], que trobà nou emplaçament en el recinte del [[Jardí Botànic de Barcelona|nou Jardí Botànic]]). L'any 1946 Bolòs va continuar la tasca editorial del centre, però rebatejant la revista, amb el nom de ''[[Collectanea Botanica]]''.

L’any 1939 Font i Quer fou jutjat i condemnat per rebel·lió militar. Fou condemnat a vuit anys de presó i restà tancat uns mesos al castell de Montjuïc fins que sortí sota llibertat condicional.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bolòs|nom=Oriol|títol=Pius Font i Quer, semblança biogràfica| url=https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040%5C00000093.pdf|edició=|llenguaformat=pdf|data=2000|editorial=Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques|lloc=Barcelona|pàgines=11|isbn=84-7283-506-5}}</ref> Després de més de setanta anys de la seva condemna, el 30 de juny de 2017, el [https://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies/index.html?p_id=270277376 Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat declarar il·legals els judicis franquistes]. D’aquesta manera, entre els prop de 64.000 processos judicials que tingueren lloc entre els anys 1938 i 1978, es va proclamar “nul de ple dret” el judici condemnatori contra Pius Font i Quer.

Pius Font i Quer va ser un gran formador (les seves obres també eren de [[divulgació]]) de la terminologia botànica popular i científica en [[llengua catalana]] i [[castellà|castellana]]. Manifestà també un interès constant en l’aspecte lingüístic de la botànica, la qual cosa el dugué a ocupar-se tant de la nomenclatura popular de les plantes i dels elements del paisatge vegetal com de la formació dels termes científics erudits. En aquest sentit, les obres amb més ressò són: ''Iniciació a la botànica'' (1938) —on queda codificada la terminologia catalana—, ''Diccionario de Botánica'' (1953) —que és obra de referència per a estudiants de Botànica i la lexicografia botànica castellana—, ''Plantas medicinales'' (1962) encara avui reeditada per Editorial Península —recull més de 10 000 noms populars de plantes en les llengües peninsulars— i ''Botánica pintoresca'' (1958). Les seves recerques van abraçar especialment Catalunya, el sud del [[País Valencià]] i les illes d'[[Illa d'Eivissa|Eivissa]] i de [[Formentera]].<ref>{{Ref-web|url name=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0027433.xml|títol=Enciclopèdia.cat|consulta=24-01-2018|llengua=|editor=|data=}}</ref>