Teoria de la relativitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m m |
Els mètodes d'obtenció d'energia de la relativitat especial d'Albert Einstein son fusió y fissió nuclears. |
||
Línia 79:
El tensor simètric <math>g_{\mu \nu}</math>, té 10 components independents, l'equació tensorial d'Einstein és equivalent, per tant, a un sistema de 10 equacions escalars independents.
Com hem indicat, segons la teoria de la relativitat, la [[massa]] i l'[[energia]] són intercanviables. Einstein ho va expressar amb la famosa equació '''E=mc<sup>2</sup>''' en què ('''E''') és l'[[energia]], ('''m''') la [[massa]] i ('''c''') la [[velocitat]] de la [[llum]]. L'equació ens diu que es genera molta energia (E) per cada petita quantitat de massa (m) que desapareix (perquè "m" està multiplicat pel quadrat del valor de la velocitat de la llum, "c", que és un nombre molt gran). Aquesta obtenció de grans quantitats d'energia es produeix durant la [[fusió nuclear|fusió]] i [[Fissió nuclear|fissió]] nuclears, que té lloc, per exemple, en les [[bomba atòmica|explosions nuclears]] (pot ser fusió o fisió nuclear), a les [[central nuclear|centrals energètiques nuclears]] ([[fissió nuclear]]) i, sobretot, al [[Sol]] i als [[estel]]s ([[fusió nuclear]]).
== Una manera de raonar-ho ==
| |||