Diferència entre revisions de la pàgina «Ponts»

8 bytes afegits ,  fa 5 mesos
cap resum d'edició
m (|thumb|right -> |miniatura)
L'any [[449]] la vila estava en poder dels [[poble got|gots]], qui ocupaven les terres compreses entre els [[Pirineus]] i els rius [[Llobregós]] i [[Segre]]. Ja en el [[797]] passaren per aquesta comarca els francs, que conduïts, segons uns, per Ludovic, i segons altres, per [[Guillem de Tolosa]], travessaren el Pirineu, ocuparen la ciutat d'Urgell i s'estengueren després per la conca del [[Segre]], fins a la ciutat de [[Lleida]]. En els anys [[888]] i [[890]] tingué lloc la dotació de l'església del [[monestir de Santa Maria de Ripoll]], al qual donaven, en la [[Marca (territori)|Marca]], l'església de Santa Maria de Ponts.
 
El [[909]] [[Muhàmmad al Tawil]], reietó de [[Wasqa]], emprengué una [[Ràtzia de 909|ràtzia per la frontera]], conquerint els castells i llocs d'[[Oliola]], Ponts i [[Alguaire]]. En el [[1057]], la comtessa [[Ermessenda de Carcassona]], esposa de [[Ramon Borrell]] de Barcelona, traspassà al seu nét [[Ramon Berenguer I]] de Barcelona els drets que posseïa sobre el castell de Ponts i el [[1061]] Pere Mir de Ponts llegà el castell de Ponts en testament i d'altres més que en posseïa. Al llarg del [[segle  XI]] s'instal·laren a Ponts pagesos provinents de la [[serra del Cadí]] i de la [[vall de Lord]]. Durant aquest segle corrien per [[Catalunya]] els diners d'argent de Ponts. El [[1185]], el castell i vila de Ponts pertanyien a Elvira de Subirats, la qual el rebé del seu marit, [[Ermengol VIII]]. A llur filla [[Aurembiaix d'Urgell]], fou arrabassat el comtat pel vescomte d'[[Àger]], [[Guerau IV de Cabrera]], i el [[Jaume I el Conqueridor|rei Jaume]] emprengué una lluita contra l'usurpador, que es féu fort al castell de Ponts ([[1228]]).
 
Durant l'any [[1628]], la vila de Ponts, defensada pel canonge [[Pau Claris]], va perdre el seu plet de lluició contra el senyor, el comte [[Dalmau III de Queralt|Dalmau III de Queralt i de Codina]], segon comte de Santa Coloma i baró de Ponts, que efectuà represàlies. El Consell General de la Vila decidí que els habitants de Ponts se separessin de l'obediència del comte i s'incorporaren a la [[Generalitat]] i a la [[Corona d'Aragó]].
[[Fitxer:Carrerporxatdeponts.jpg|miniatura|Porxos del Carrer Major]]
[[Fitxer:Església de Sant Pere (Ponts) - 4.jpg|miniatura|Col·legiata romànica de Sant Pere]]
* Col·legiata de Sant Pere de Ponts, [[Art romànic a Catalunya|romànica]] del [[segle  XI]], reconstruïda a finals del [[segle XX|XX]] amb l'esforç de l'[[Associació d'Amics de Sant Pere de Ponts]].
* Església [[Neogòtic|neogòtica]] de '''Santa Maria de Ponts'''. S'hi troba el retaule de la Mare de Déu del Roser ([[segle XIII]]) a la capella adjacent que porta el mateix nom; recinte situat a l'epístola de l'església parroquial.
* Nucli històric de la vila amb els antics pòrtics del ''Carrer Major'', prop de la ''Plaça del Blat''.
111.608

modificacions