Revolta de la Nika: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors
Afegides dades i referència
Línia 1:
{{FR|data=març de 2017}}
{{Infotaula esdeveniment}}
Els '''aldarulls''' o la '''revolta de Nika''' (en grec: Στάση του Νίκα) fou una [[revolta]] succeïda l'any [[532]] a [[Constantinoble]], després que l'emperador [[Justinià I]] arribes al poder el 527.
Els '''aldarulls''' o la '''revolta de Nika''' (en grec: Στάση του Νίκα) fou una [[revolta]] succeïda l'any [[532]] a [[Constantinoble]], just quan l'emperador [[Justinià I]] agafava el poder. La població estava dividida entre verds i blaus. Els blaus constituïen en majoria la classe [[aristocràcia|aristocràtica]] i pregaven pel [[cristianisme]] oficial, mentre que els verds, que constituïen artesans i comerciants, pregaven pel [[monofisisme]]. La diferència entre ambdós provocà una rebel·lió a l'[[Hipòdrom de Constantinoble|hipòdrom]] de la capital de l'[[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]]. La dona de Justinià, [[Teodora (esposa de Justinià I)|Teodora]], avui santa per a l'Església [[Església Ortodoxa|ortodoxa]], l'ajudà a apaivagar la revolta. El nom d'aquesta ve precisament pel fet que els manifestants ja cridaven ''Níka'' (en grec 'victòria') fins i tot abans que acabessin els avalots. L'armada de Justinià, encapçalada del general [[Belisari]], els va massacrar a l'hipòdrom mateix.
 
== ReferènciesSituació social ==
La situació social era molt volàtil amb la població dividida en dues faccions, [[Cursa de carros#Cursa de carros bizantina|la facció verda i la blava]], proto-[[Partit polític|partits polítics]] que seguien diferents branques de la [[teologia cristiana]]. La facció blava estava formada majoritàriament per la classe [[aristocràcia|aristocràtica]] i seguien el [[cristianisme calcedoni]], mentre que la verda, estava constituïda per la classe dels treballadors, artesans i comerciants i seguien la branca [[monofisisme|monofisita]]. Sovint s'enfrontaven en forts disturbis<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Rank|nom=Melissa & Michael|títol=The most powerful women in the middle ages|url=|edició=|llengua=anglès|data=2013|editorial=|lloc=|pàgines=10,11|isbn=9781492173960}}</ref>.
*http://cliojournal.wikispaces.com/Justinian+and+the+nike+riots
 
== La revolta ==
En arribar al poder Justinià va emprendre diverses guerres per recuperar terres romanes a Europa perdudes segles abans en les [[Ostrogots|invasions ostrogodes]] i [[Vàndals|vàndales]]. Per aconseguir diners per finançar aquestes guerres el ministre de finances, Joan de Capadòcia, va introduir fins a 26 nous impostos que afectaven, principalment a la classe alta. Això va fer que l'enuig vers la parella reial formada per Justinià i Teodora creixes a causa dels alts impostos i de les dures respostes de l'emperador als enfrontaments entre blaus i verds<ref name=":0" />.
 
Els '''aldarulls''' o la '''revolta de Nika''' (en grec: Στάση του Νίκα) fou una [[revolta]] succeïda l'any [[532]] a [[Constantinoble]], just quan l'emperador [[Justinià I]] agafava el poder. La població estava dividida entre verds i blaus. Els blaus constituïen en majoria la classe [[aristocràcia|aristocràtica]] i pregaven pel [[cristianisme]] oficial, mentre que els verds, que constituïen artesans i comerciants, pregaven pel [[monofisisme]]. La diferència entre ambdós provocà una rebel·lió a l'[[Hipòdrom de Constantinoble|hipòdrom]] de la capital de l'[[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]]. La dona de Justinià, [[Teodora (esposa de Justinià I)|Teodora]], avui santa per a l'Església [[Església Ortodoxa|ortodoxa]], l'ajudà a apaivagar la revolta. El nom d'aquesta ve precisament pel fet que els manifestants ja cridaven ''Níka'' (en grec 'victòria') fins i tot abans que acabessin els avalots. L'armada de Justinià, encapçalada del general [[Belisari]], els va massacrar a l'hipòdrom mateix.
{{esborrany de l'antiga Roma}}
 
== Referències ==
<references />
[[Categoria:Constantinoble]]
[[Categoria:Història del cristianisme]]