Ciril i Metodi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|180px -> |miniatura |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 3:
|nom_naixement = Grec: Κύριλλος καὶ Μεθόδιος (''Kyrillos, Methódios''); eslau antic: Кѷриллъ и Меѳодїи (''Kyrill, Mezodij'')
|imatge = Monastery Sveti Jovan Bigorski Saints Cyril and Methodius.JPG
|peu = Fresc a un mur del monestir de Sveti Jovan Bigorski (Macedònia del Nord)
|fets_destacables =Apòstols dels Eslaus, Patrons d'Europa
|enaltiment = bisbes i confessors; ''Iguals als Apòstols''
Línia 11:
|lloc_defuncio = [[Roma]] (Ciril)
|sepultura = San Clemente (Roma) (Ciril); catedral de [[Velehrad]] ([[Moràvia]], República Txeca).
|festivitat = [[14 de febrer]] (catòlics; entre 1880-1886: 5 de juliol; 1887-1969: 7 de juliol); [[11 de maig]] (ortodoxos; en el calendari gregorià, 24 de maig); 5 de juliol (a la República Txeca i Eslovàquia); 24 de maig (Macedònia del Nord)
|venerat_en = [[Església Catòlica Romana]], [[Església ortodoxa]], Església Ortodoxa Macedònica, [[anglicanisme]], [[luteranisme]]
|iconografia = Els dos junts; sostenint una església; amb una icona del Judici Final; Ciril amb hàbit de monjo i Metodi amb robes de bisbe
Línia 17:
|lloc_canonitzacio =Roma
|canonitzat_per = A Occident: [[Lleó XIII]]
|patronatge = [[Europa]]; [[
}}
Els sants '''[[Ciril el Filòsof|Ciril]]''' (nascut '''Constantí''', anomenat el '''Filòsof''', [[827]] - [[869]], [[Roma]]) i '''[[Metodi de Tessalònica|Metodi]]''' (nascut '''Miquel''', [[815]] - 885, [[Moràvia]], {{lang-grc|Κύριλλος καὶ Μεθόδιος}}; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a [[Tessalònica]] al {{segle|IX}}. Missioners i difusors del cristianisme entre els pobles [[eslaus]] de la Gran [[Moràvia]] i [[Pannònia]], són anomenats ''apòstols dels eslaus''. Com a eina d'evangelització, van idear l'alfabet [[glagolític]], el primer que va servir per a transcriure la llengua eslavònica, per la qual cosa són considerats els pares de les lletres eslaves. [[Joan Pau II]] els va proclamar copatrons d'Europa el 31 de desembre de 1980.
| |||