Concili de Lió II: diferència entre les revisions

Els temes principals que van ser tractats en el concili van fer referència aser: la conquesta de [[Terra Santa]], la unió amb l'[[Església Ortodoxa]] i el sistema d'elecció papal.

Convocat el 1272 pel papa [[Gregori X]], el concili es va desenvolupar en sis sessions a les quals van assistir uns cinc-cents bisbes, seixanta abats i més de mil prelats o els seus procuradors entre qui van destacar [[Bonaventura de Bagnoregio|SanSant BuenaventuraBonaventura]] que va morir durant les sessions. En canvi, no va poder intervenir [[Tomàs d'Aquino]] que va morir quan es dirigia al concili.

També van estar presents [[Jaume el Conqueridor|JaimeJaume I d'Aragó]], l'ambaixador de l'emperador [[Miquel VIII Paleòleg]] amb membres del clergat grec, i els ambaixadors dels reis d'Alemanya, Anglaterra, Escòcia, França, Sicília entre altres monarquies, que per primera vegada apareixien representades com tals en un concili eclesiàticeclesiàstic.

El concili va deliberar sobre la preparació d'una nova [[croada]] centrant-se en els seus aspectes financers, per al qual es va decidir que durant sis anys un delme de tots els beneficis de la cristiandat s'haurien de destinar a la croada. [[Jaume el Conqueridor|JuimeJaume I]] es va mostrar partidari d'iniciar-la immediatament però en oposar-se els [[orde del Temple|templaristemplers]] no es va prendre cap decisió. Davant de les indecisions dels altres assistents a l'assemblea canònica, JaimeJaume I es va acomiadar del Sant Pare, va abandonar la reunió amb els membres del seu seguici i els va dir: "Barons, ja podem marxar: avui almenys hem deixat ben posat l'honor d'Espanya".<ref>''Espanya, un enigma històric''. Claudio Sánchez Albornoz</ref>

Per acabar amb el cisma entre les Esglésiesesglésies d'Orient i Occident, GregorioGregori X havia enviat una ambaixada a [[Miquel VIII Paleòleg]] que havia reconquerit [[Constantinoble]] i havia acabat amb l'Imperi Llatí d'Orient establert el [[1204]] amb la presa per creuatscroats occidentals de la ciutat.

L'última elecció papal s'havia eternitzat provocant que el tron de Sant Pere romangués vacant durant gairebé tres anys. Per evitar una situació semblant en el futur, el concili va publicar la bulabutlla ''Urbi Periculum'' en la qual s'establia que els cardenals electors s'havien de reunir transcorreguts deu dies després de la mort del Papa, en total aïllament i tancats amb pany i clau, ''cum clavis'' ([[conclave]]).

Es van confirmar els privilegis dels quatre ordes mendicants: [[orde dels Predicadors|dominics]], [[família franciscana|franciscans]], [[orde de Sant Agustí|agustins]] i [[orde dels Carmelites|carmelites]], que serien els únics tolerats procedinti es procediria a la supressió dels restants.

Es va donar solució al conflicte entre [[Alfons X el Savi]] i [[Rodolf d'Àustria|RodolfoRodolf d'Habsburg]] sobre qui s'havia de proclamar emperador de [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi]], resolent el concili va resoldre a favor d'aquest últim.