Concili de Lió II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|220px -> |miniatura
m ortografia, gerundis i exònims
Línia 33:
És considerat per l'[[Església Catòlica Romana|Església Catòlica]] com el XIV [[concili ecumènic]], i el sisè dels celebrats a Occident.
 
Els temes principals que van ser tractats en el concili van fer referència aser: la conquesta de [[Terra Santa]], la unió amb l'[[Església Ortodoxa]] i el sistema d'elecció papal.
 
== Participació ==
[[Fitxer:Cathedrale Saint Jean Lyon Interior Panorama2.jpg|miniatura|La [[Catedral de Lió]], on es va celebrar el Segon Concilio Lugdunense el 1274]]
 
Convocat el 1272 pel papa [[Gregori X]], el concili es va desenvolupar en sis sessions a les quals van assistir uns cinc-cents bisbes, seixanta abats i més de mil prelats o els seus procuradors entre qui van destacar [[Bonaventura de Bagnoregio|SanSant BuenaventuraBonaventura]] que va morir durant les sessions. En canvi, no va poder intervenir [[Tomàs d'Aquino]] que va morir quan es dirigia al concili.
 
També van estar presents [[Jaume el Conqueridor|JaimeJaume I d'Aragó]], l'ambaixador de l'emperador [[Miquel VIII Paleòleg]] amb membres del clergat grec, i els ambaixadors dels reis d'Alemanya, Anglaterra, Escòcia, França, Sicília entre altres monarquies, que per primera vegada apareixien representades com tals en un concili eclesiàticeclesiàstic.
 
Especial transcendència va tenir la presència dels ambaixadors del Khan dels [[Tàtars]] el regne dels quals, situat a l'esquena de l'[[Islam]], obria la possibilitat de tenallar els [[musulmans]] entre dos fronts.
 
== Conquesta de Terra Santa ==
El concili va deliberar sobre la preparació d'una nova [[croada]] centrant-se en els seus aspectes financers, per al qual es va decidir que durant sis anys un delme de tots els beneficis de la cristiandat s'haurien de destinar a la croada. [[Jaume el Conqueridor|JuimeJaume I]] es va mostrar partidari d'iniciar-la immediatament però en oposar-se els [[orde del Temple|templaristemplers]] no es va prendre cap decisió. Davant de les indecisions dels altres assistents a l'assemblea canònica, JaimeJaume I es va acomiadar del Sant Pare, va abandonar la reunió amb els membres del seu seguici i els va dir: "Barons, ja podem marxar: avui almenys hem deixat ben posat l'honor d'Espanya".<ref>''Espanya, un enigma històric''. Claudio Sánchez Albornoz</ref>
 
== Unió amb l'Església Ortodoxa ==
Per acabar amb el cisma entre les Esglésiesesglésies d'Orient i Occident, GregorioGregori X havia enviat una ambaixada a [[Miquel VIII Paleòleg]] que havia reconquerit [[Constantinoble]] i havia acabat amb l'Imperi Llatí d'Orient establert el [[1204]] amb la presa per creuatscroats occidentals de la ciutat.
 
[[Bonaventura de Bagnoregio|Sant Bonaventura]] per part de l'Església Catòlica i Juan Bekkos en representació de l'Ortodoxa, van aconseguir un acord sobre les diferències que separaven ambdues Esglésies: primat romà, [[filioque]], sagraments, etc. L'aparent èxit de la unió va ser tanmateix molt efímer, ja que es va trobar, des del primer moment, sense l'acceptació del baix clergat i del poble grec.
 
== Elecció papal ==
L'última elecció papal s'havia eternitzat provocant que el tron de Sant Pere romangués vacant durant gairebé tres anys. Per evitar una situació semblant en el futur, el concili va publicar la bulabutlla ''Urbi Periculum'' en la qual s'establia que els cardenals electors s'havien de reunir transcorreguts deu dies després de la mort del Papa, en total aïllament i tancats amb pany i clau, ''cum clavis'' ([[conclave]]).
 
Si no arribaven a un acord transcorreguts tres dies, veurien dràsticament reduït el seu aliment. Si passats uns altres cinc dies continuaven sense prendre una decisió, els seus menjars serien reduïts a pa, aigua i vi. A més es va establir que mentre durés el conclave, els ingressos dels cardenals passarien a ser propietat de l'Església en el seu conjunt.
== Altres decisions ==
Es van confirmar els privilegis dels quatre ordes mendicants: [[orde dels Predicadors|dominics]], [[família franciscana|franciscans]], [[orde de Sant Agustí|agustins]] i [[orde dels Carmelites|carmelites]], que serien els únics tolerats procedinti es procediria a la supressió dels restants.
 
Pel que fa a la reforma de l'Església, es va denunciar la forma de vida de molts prelats i es va procedir a deposar diversos bisbes i abats per la seva indignitat.
 
Es va donar solució al conflicte entre [[Alfons X el Savi]] i [[Rodolf d'Àustria|RodolfoRodolf d'Habsburg]] sobre qui s'havia de proclamar emperador de [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi]], resolent el concili va resoldre a favor d'aquest últim.
 
== Referències ==