Diferència entre revisions de la pàgina «Alfons X de Castella»

m
|miniatura|dreta -> |miniatura
m (|thumb|180px -> |miniatura)
m (|miniatura|dreta -> |miniatura)
Va fracassar en la pugna per la corona del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses places andaluses, [[Cadis]] entre elles, però va haver de renunciar a l'[[Algarve]] i a les seves aspiracions sobre [[Navarra]]. El [[1260]] conquesta i incendia [[Rabat]].{{CC|data=octubre de 2015}}
 
[[Fitxer:Alfonso X el Sabio (José Alcoverro) 01.jpg|miniatura|dreta|Estàtua a [[Madrid]] ([[Josep Alcoverro i Amorós|J. Alcoverro]], [[1892]]).]]
Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels [[mudèjar]]s el [[1264]] i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de [[1249]] amb [[Violant d'Aragó i d'Hongria|Violant d'Aragó]], filla de [[Jaume I el Conqueridor|Jaume I de Catalunya-Aragó]], va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don [[Ferran de la Cerda]], va morir el [[1275]]. any en què el sultà marínida del Magreb [[Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq]] va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'[[Estret de Gibraltar|Estret]] apoderant-se de [[Tarifa]] i [[Algesires]] derrotant als castellans a la [[Batalla d'Écija]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thacker |nom=Shelby |cognom2=Escobar |nom2=Jose |títol=Chronicle of Alfonso X |url= https://books.google.es/books?id=msYeBgAAQBAJ&pg=PA17&dq=1275+ecija&hl=ca&sa=X&ved=0CB0Q6AEwAGoVChMIzNnMnpOoyAIVyasaCh3tNwhR#v=onepage&q=1275%20ecija&f=false |llengua=anglès | editorial=University Press of Kentucky |data=2015 |pàgines=17 |isbn=0813158885}}</ref> iniciant la [[Guerra de l'Estret]].. El rei va tractar de defensar els drets successoris del [[Alfons de la Cerda|seu nét]], el primogènit de Ferran, però [[Sanç IV de Castella|Sanç]], fill segon del rei i germà de [[Ferran de la Cerda]], va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de [[Sevilla]] on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes [[NO-DO]], amb una madeixa entre les dues, que donen principi i fi a la frase ''No m'ha dejado'' ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans.
 
999.641

modificacions