Monarquia d'Espanya: diferència entre les revisions

=== Organització institucional ===

{{AP|Consells de la Monarquia d'Espanya}}

{{Llegenda|#d87ada|Herència borgonyona}}

{{Llegenda|#FFA54F|Herència catalano-aragonesa}}

 

=== El bloqueig de Barcelona i l'extensió de la guerra a l'interior de Catalunya ===

{{AP|Setge de Barcelona (1713-1714)}}

El 22 de juliol, tal com era de precepte, es va procedir a la renovació dels diputats de la Generalitat de Catalunya per al trienni 1713-1716, resultant sortejats els més proclius a la guerra. Així mateix es va procedir al nomenament dels ambaixadors de Catalunya: [[Francesc de Berardo i d'Espuny]], marquès de Montnegre, va ser nomenat ambaixador a [[Viena]], [[Pau Ignasi de Dalmases]], l'ambaixador que havia estat arrestat només arribar a la cort de Madrid en 1705 i havia estat alliberat després de la presa de Madrid per les forces austriacistes el 1706, va ser nomenat ambaixador a [[Londres]], i [[Felip de Ferran i de Sacirera]] ambaixador a la [[Haia]].<ref>AA.VV. (2006: II, 48).</ref> Per contrarestar la propaganda borbònica que des del 1711 havia modelat a l'opinió pública espanyola «''para a hazer odiosa la nació catalana''» afirmant que de vèncer l'Arxiduc Carles d'Àustria els catalans s'apoderarien de tota la Monarquia d'Espanya, la [[Generalitat de Catalunya]] va publicar dos opuscles: el ''Despertador de Catalunya'' en [[català]], i el ''Crisol de Fidelitat'' en [[castellà]]. En ambdós textos s'intentarà refutar la propaganda borbònica legitimant la guerra iniciada per Catalunya en lluita no només per la seva llibertat i els seus privilegis sinó que, recordant l'abolició dels furs del [[regne d'Aragó]] i del regne de València, també lluitava per la [[Corona d'Aragó]] i per la llibertat de tota la Monarquia d'Espanya.