Toluges: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|200px -> |miniatura
m |miniatura|dreta -> |miniatura
Línia 44:
L'origen de Toluges és una [[cellera]] situada al voltant<ref>[http://tab.geoportail.fr/?c=2.830543056878768,42.671029342507545&z=18&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS:WMTS(1)&permalink=yes El nucli vell de Toluges en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> de l'església parroquial de [[Santa Maria de Toluges|Santa Maria]] i del seu cementiri, que quedaven a l'extrem nord del nucli primigeni de Toluges. A partir d'aquest poble vell, el nucli de població començà a créixer a partir dels barris del Camí de Cànoes, del Camí dels Horts, del carrer Nou i de l'ara anomenat Espai Abelanet.
 
[[Fitxer:Toluges. Plaça de la cellera.jpg|miniatura|dreta|Plaça de la cellera de Toluges]]
A partir d'aquest nucli primer, el poble començà a desenvolupar en la seva perifèria la Cava Cooperativa, les Caves Pejoan, el Cementiri Nou, o de la Morera, o de l'Est, un altre Cementiri Nou, o de la Ruta de Perpinyà, o del Pont Trencat, el Crist, imatge de Jesucrist antigament a l'entrada del poble; unint aquestes construccions amb el poble vell i engrandint-lo, es crearen els barris de Baltazar, el Benefici, el Camí d'en Ginestet, el Camp dels Pobres, ''Clairfont'', el Molí Nou i la Morera. Més endavant s'hi afegiren la Gara de Sant Carles, el centre d'activitats Naturopol i la Zona Artesanal.
 
Línia 244:
 
=== Legislatura 2014 - 2020 ===
[[Fitxer:Saint-Laurent-de-Cerdans_-_Maire_Louis_Caseilles.jpg|miniatura|dreta|Louis Caseilles]]
==== Batlle ====
* Jean Roque, Conseller departamental.
Línia 291:
A Toluges hi ha una escola d'ensenyament maternal, anomenada ''Ludovic Masse'', dues de primària, la ''Jean Jaurès'' i la ''Sainte Marie'', aquesta darrera de caràcter privat. També hi ha el col·legi de secundària ''François Mitterrand'', que serveix també els pobles de [[Cànoes]] i [[Pollestres]]. Per a continuar estudis de batxillerat, l'oferta més propera és als diversos liceus de Perpinyà.
 
[[Fitxer:Toluges. Centre cultural 1.jpg|miniatura|dreta|El Centre Cultural de Toluges]]
També hi ha una Mediateca, un Centre Cultural, al ''Mil·lenari'', i un Conservatori de Música, a més d'un important i extens Asil d'ancians; cadascuna d'aquestes institucions compta amb el seu estatge propi, alguns d'ells en edificis reconvertits procedents de diversos orígens, entre ells una antiga destil·leria. La major part estan situats en els entorns de la Plaça de Louis Esparre, just al sud-est del nucli antoc del poble.
 
Línia 298:
Toluges compta amb un parc municipal excepcional, per la seva magnitud i l'ús que en fa la població. Es tracta del Parc de Clairfont, situat al sud de la població, a prop de la Zona Industrial del mateix nom i a ran de la carretera D - 612 A, que discorre pel sud del parc. Té una extensió de 6 ha, i fou creat a principis del segle XX. Els anys 30, d'aquell mateix segle, s'hi construí una casa senyorial de força envergadura. S'hi troben nombroses espècies botàniques; té dos estanys, amb ànecs i cignes, i constitueix un lloc agradable que convida a passejar sense presses ni preocupacions. Forma un arborètum d'una cinquantena d'espècies vegetals, entre les quals palmeres qui es troben enmig d'extenses zones de gespa. Hi emergeixen arbres molt bells, com les magnòlies, els pins rojos i els xiprers dels pantans, tot a tocar d'una àrea de jocs per a infants.
 
[[Fitxer:Toluges. Parc de Clairfont 4.jpg|miniatura|dreta|Parc de Clairfont, l'estany més gran]]
D'origen privat, el 1985 fou adquirit per la comuna de Toluges, que l'obrí a la població, alhora que traslladava una part de la mateixa Casa del Comú a la casa senyorial.