Shuar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|230px -> |miniatura
m |miniatura|dreta -> |miniatura
Línia 1:
{{Grup humà}}
[[Fitxer:Tupi languages.png|miniatura|dreta|Llengües tupí (violeta) llengües tupí-guaranís (rosa) en l'actualitat àrees de extensió probables en el passat]]
Els '''shuars''' (també coneguts com a '''jívaros''') són un poble amerindi que viu a la [[selva amazònica]] del [[Perú]] i l'[[Equador]]. Els shuar de l'Equador estan assentats a les províncies de Morona Santiago, Zamora Chinchipe i en menor nombre a les províncies de Napo, Orellana, Sucumbíos i Guayas.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.flacsoandes.edu.ec/lenguas-culturas/lenguas/shuar-chicham/informacion-general/|títol=» Información General Archivo de Lenguas y Culturas del Ecuador|consulta=2017-12-18}}</ref>
 
Línia 101:
 
==Hàbits i costums ==
Els shuar porten perforat el lòbul de l'orella i en ell introdueixen un canonet de [[bambú]] d'uns deu a quinze centímetres de llarg. Les dones solen incrementar la seva ornamentació travessant-se els llavis, es pinten el cos de vermell i negra. [[Fitxer:Vendedora de artesanias de la isla de Los Uros.jpg|miniatura|dreta|Venedora murata]]La vestimenta masculina es redueix a l'''itipi''; fandilleta amb franges vermelles i negres, que se cenyeix a la cintura amb una faja de cotó o de cabells humans; una cinta (''tonor''), amb què se subjecten el cabell, i alguns collars i braçalets. La dona, per contra, vesteix una espècie de túnica de cotó, semblant al ''tipoy'' de les guaranís.
 
Ja s'ha dit que els shuars són caçadors. A l'albada, quan en la tribu se sent sonar l'''erke'', els homes recullen les llances, esmolen les puntes de tíbies de cérvol i s'allunyen del tapirí. Potser cacen algun ''aguará guazu'' (espècie de gos salvatge que fa estremir la selva amb els seus udols), ''aguatíes'' o ''pacas'' (espècie de [[llebres]]), ''parauacúes'' (micos de bona carn) o altres animalots. Però no cacen cérvols, ja que és tabú (''hapa''), és a dir, prohibició religiosa.[[Fitxer:MujerShuar.jpg|thumb|esquerra|Dona shuar bevent xixa]]Quan un shuar, al vespre, en tornar de la caça, deixa les seves millors peces a la vora d'una cabana aliena en la qual viu una jove, sobren les paraules: l'home es vol casar. És segur que la noia espiarà al pretendent quan aquest perseveri dia a dia, portant-li, garses, bells tucans o algun saborós mico ''parauacú''.