Aixecament Espartaquista: diferència entre les revisions

{{Fusió a|Spartakusaufstand|data=maig de 2019}}

{{Infotaula esdeveniment}}

L''''Aixecament Espartaquista''' fou la vaga general i les lluites armades a [[Berlín]] del [[5 de gener|5]] al [[12 de gener]] de [[1919]], que en ser sufocades van donar pràcticament per finalitzada la [[Revolució Alemanya|Revolució de Novembre]]. El nom s'ha generalitzat en l'ús, encara que la [[Lliga Espartaquista]], que es va convertir en el [[Partit Comunista d'Alemanya]] (KPD) ni van iniciar l'aixecament ni el van dirigir, però van cooperar amb l'aixecament una vegada començat. L'aixecament va ser sufocat violentament amb forces militars que van ser creades per la direcció de la socialdemocracia alemanya, els ''cossos francs'' al comandament de Noske autoanomenat ''Gos sagnant''. Figures comunistes destacades com [[Rosa Luxemburg]] i [[Karl Liebknecht]] van ser assassinades durant l'aixecament.

 

== La revolta de gener ==

Arran de les seves experiències dins de l'SPD i de la USPD, els espartaquistes van arribar a la conclusió que els calia organitzar el seu propi partit. Per això, juntament amb altres grups socialistes d'esquerra, fundaren el [[Partit Comunista d'Alemanya]] (Kommunistische Partei Deutschlands o [[KPD]], en [[alemany]]). Tanmateix, després d'haver discutit amb els espartaquistes, els sindicalistes revolucionaris decidiren continuar dins la USPD.

 

 

== Els assassinats de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg ==

Els sospitosos d'haver instigat la revolta de gener van haver d'amagar-se. El [[15 de gener]] de [[1919]] al vespre, Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht van ser descoberts a Berlín en un pis del barri de Wilmersdorf, i van ser lliurats a la divisió de Freikorps Garde-Kavallerie-Schützen. El seu comandant, el capità [[Waldemar Pabst]],

els féu interrogar i torturar. Aquella mateixa nit, tots dos presoners foren estabornits a cops de culata i morts d'un tret al cap. El cos de Rosa Luxemburg el van llençar al [[Canal de Landwehr]], on no va ser trobat fins a l'[[1 de juliol]], mentre que el cos de Karl Liebknecht el van enviar al dipòsit de cadàvers sense cap nom.