Obre el menú principal

Canvis

m
Robot treu enllaç igual al text enllaçat
}}</ref> Només el 9% del transport a la feina diària es realitza en mitjans públics, en comparació al 38,8% a Europa.<ref>{{ref-web
| url = http://www.policy.rutgers.edu/vtc/documents/TOD.Euro-Style_Planning-Renne-Wells.pdf| títol=Emerging European-Style Planning in the United States: Transit-Oriented Development editor = Rutgers, The State University of New Jersey| data = 11-06-2007
}}</ref> La indústria aèria està completament privatitzada, tot i que la majoria dels aeroports són propietat pública. Les cinc aerolínies més grans del món són estatunidenques; ''[[American Airlines|]]''American Airlines'']] era fins ara la línia aèria més gran del món. Actualment, la fusió de dues de les altres grans aerolínies dels EUA (''Northwest Airlines'' i ''[[Delta Air Lines|Delta Airlines]]'') desmarcarà American de la posició dominant. El transport aeri dels Estats Units és dels més importants del món i trobem grans aerolínies, tant actuals com històriques, entre les quals, ''American Airlines'', ''Delta Airlines'', ''[[Continental Airlines|]]''Continental, Airlines'']], [[United Airlines|]]''United Airlines'']], la línia aèria de baix cost [[Southwest Airlines]], pionera en aquest àmbit a escala mundial; així com les ja desaparegudes, però no menys importants TWA, (''[[Trans World Airlines|]]''Trans), World Airlines'']]), [[Pan American Airlines|]]''Pan Americani Airlines'']] i [[Braniff International|]]''Braniff International'']].<ref>{{ref-web
| url = http://www.iata.org/ps/publications/wats-passenger-carried.htm| títol=Scheduled Passengers Carried|editor = International Air Transport Association (IATA)| data = 15-08-2007
}}</ref> Dels 30 aeroports amb major ús del món, setze són als Estats Units; l'aeroport amb la major transportació de passatgers és l'Aeroport d'Atlanta,<ref>{{ref-web
Després de la derrota de l'exèrcit britànic, amb el suport dels francesos, la Gran Bretanya, en el [[Tractat de París (1783)|Tractat de París]] reconegué la sobirania dels tretze estats el [[1783]]. Una convenció constitucional es reuní el 1787, amb la intenció de crear un govern nacional més fort amb poder sobre els estats constituents. Per al [[juny]] de 1788, nou estats ja havien ratificat la nova [[constitució dels Estats Units]], nombre requerit per establir el nou govern. George Washington fou elegit com a primer [[president dels Estats Units|president]] i el [[Congrés dels Estats Units|Congrés]] es reuní per primera vegada. El 1791 els estats ratificaren la [[Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units]], deu esmenes a la constitució que prohibien la restricció federal de les llibertats personals i garantien diverses proteccions legals. Les opinions quant a l'esclavatge variaven; una clàusula de la constitució l'acceptava fins al 1808. Els estats del nord aboliren l'esclavatge entre 1780 i 1804. El 1800, el govern federal es mogué a la nova capital [[Washington DC]]. El Segon Gran Desvetllament féu de l'evangelicalisme la força dels moviments reformistes.
 
El desig d'expansió territorial donà inici a una sèrie de guerres contra els nadius nord-americans per prendre llurs terres, conegudes pels colons com el ''[[Far West|]]''Far West'']]. La [[compra de Louisiana]] a França duplicà la superfície de la nació. La [[guerra de 1812]] contra la Gran Bretanya, enfortí el nacionalisme nord-americà. Després d'una sèrie d'incursions militars a la Florida, Espanya cedí aquest territori i d'altres de la costa del Golf el 1819. Els Estats Units annexaren la [[República de Texas]] el 1845, que s'havia independitzat de [[Mèxic]] pocs anys abans, el 1836. El concepte del [[Destí Manifest]] es popularitzà durant aquest període.<ref>Morrison, Michael A. (1999). ''Slavery and the American West: The Eclipse of Manifest Destiny and the Coming of the Civil War''. Chapel Hill: University of North Carolina Press, pàg. 13–21. {{ISBN|0807847968}}</ref> Amb el [[Tractat d'Oregon]], s'annexaren els territoris del nord-oest als Estats Units. Després de la [[Intervenció Nord-americana a Mèxic|Guerra amb Mèxic]], amb el [[Tractat de Guadalupe-Hidalgo]] de [[1848]] els Estats Units prengueren la meitat del territori mexicà, que incloïa els territoris de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Nevada, Colorado, algunes seccions de Utah, Oklahoma i Wyoming, i les àrees disputades de Texas.<ref>{{ref-web | url = http://www.ourdocuments.gov/doc.php?flash=true&doc=26| títol = Treaty of Guadalupe Hidalgo| consulta = 27 de juny| editor = www.ourdocuments.gov}}</ref> La transportació ferroviària féu el moviment de migrants molt més fàcil tot i que incrementà els conflictes amb els amerindis.
 
=== La Guerra Civil i la industrialització ===
1.204.571

modificacions