Aperitiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscules
m |250px|thumb -> |miniatura
Línia 1:
{{polisèmia|aperitiu (fàrmac)}}
[[fitxer: Pinchos aperitivo.jpg|250px|thumbminiatura|Aperitiu típic en un [[Bar (comerç)|bar]], que consisteix en dos [[montadito]]s, una copa de [[vi negre]] i un [[Martini (vermut )|Martini]] blanc.]]
L''''aperitiu''' o '''vermut''' és una menja lleugera que es pot fer abans d'un àpat, habitualment el [[sopar]] o, en dies festius, el [[dinar]]. La paraula ''aperitiu'' ve del [[llatí]] ''aperire'', "obrir", i existeix des de l'[[edat mitjana]]. El concepte també, la idea era precisament "obrir l'estómac" abans de l'àpat, però aleshores es feia amb productes a base de [[sucre]] o [[mel]], espècies com el [[gingebre]] o [[comí de prat]] i llavors com [[anís]], [[fonoll]] o [[comí]]. Les begudes eren o bé làctiques, endolcides i fortificades, o bé vi.<ref>Scully (1995), pp. 126–135.</ref> A la nostra cultura es pot fer a casa o fora, en un local (bar, restaurant, etc.), se sol fer assegut, amb la família o amics i sol anat acompanyat d'una beguda. La beguda pot ser cervesa, vi o un refresc però la més tradicional és potser, el [[vermut]], cosa que ha fet que aquesta menja es digui també ''vermut'' (''fer un vermut''). La idea és allargar el temps que hom passa plegats a taula i obrir l'apetit mentre es prepara el menjar. En alguns casos particulars, com costellades, etc., i modernament, de vegades, entre famílies o amb convidats amb molta confiança, es fa mentre es prepara el menjar, al costat del foc o a la cuina.
[[fitxer: Antipasti1.JPG|esquerra|thumb|Antipasti italià]]