Segona guerra carlina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|180px -> |miniatura |
m |250px|thumb -> |miniatura |
||
Línia 38:
El [[17 de maig]] de 1847 fou afusellat a Solsona el mariscal de camp carlí [[Benet Tristany]], i exposat el cadàver del [[Bartomeu Porredon|brigadier Porredon]], mort a cops de baioneta a Clariana de Cardener.
A la darreria del 1847, Pavía anuncià la pacificació de Catalunya, tal com desitjava Narváez. Però si la guerra, en bona part per manca de mitjans, tot i que havia llanguit, hom no la podia pas considerar acabada, i per l'abril del 1848 reprengué quan [[Josep Masgoret i Marcó|Josep Masgoret]] entrà a Catalunya i es posà al capdavant de les forces montemolinistes (victòries carlines de Sant Jaume de Frontanyà i del Pont de Rabentí, i presa de Vidrà), mentre [[Ramon Cabrera]] entrava (23 de juny) per Oceja, fet que donà impuls a la lluita, i publicava una proclama de to moderat.[[Fitxer:Espada Ramon Cabrera 1.JPG|
[[Fitxer:Espada Ramon Cabrera 2.JPG|
Després d'enviar [[Francesc Tallada i Forcadell|Forcadell]] al Maestrat, Cabrera organitzà alguns escamots de cavalleria i cercà una victòria que equilibrés la seva inferioritat. Però la guerra no canvià de manera substancial: els audaços cops de mà dels carlins (atac a la vila de Gràcia i al Portal de l'Àngel, pel juliol del 1848) eren contrarestats per les victòries governamentals i pel fracàs de l'aixecament fora de Catalunya: derrota i afusellament de Joaquín Julián de Alzaa, promotor de l'aixecament a Guipúscoa (juny-juliol del 1848); fracàs de la temptativa a Navarra i a Burgos; ineficàcia de les partides del Maestrat i del Baix Aragó i als Montes de Toledo.
| |||