Diferència entre revisions de la pàgina «Faust (Gounod)»

m
|miniatura|left -> |miniatura|esquerra
m (|thumb|200px -> |miniatura)
m (|miniatura|left -> |miniatura|esquerra)
 
===Acte III: El jardí de Marguerite===
[[Fitxer:Adelina Patti Marguerite.jpg|miniatura|leftesquerra|La soprano madrilenya [[Adelina Patti]] caracteritzada de Margarida, asseguda davant de la [[filosa]].]]
El tercer acte és el punt culminant de la partitura. Una superba introducció orquestral desemboca en els cuplets de Siébel, espurnejants i lleugers com el personatge, que deixa un ram de flors per a Marguerite («''Faites-lui mes aveux''» Parleu-li per mi). Méphisto es burla d'ell i va a buscar «''un trésor plus merveilleux, plus riche encor que tous ceux qu'elle voit en rêve !''» (un tresor més meravellós, més ric encara que tots els que ella imagina) deixant sol Faust per a cantar l'admirable i famossísima [[cavatina]] «''Salut, demeure chaste et pure''» (Salut, casal cast i pur), culminant en un temible do sobreagut, que en cap cas, de fet, està justificat en la partitura i que hi és només per a permetre lluir el tenor, almenys si és capaç d'emetre aquesta nota amb facilitat. Segueix un ràpid diàleg amb Méphisto, qui torna amb un petit cofre ple de joies i que exclama: «''Si le bouquet l'emporte sur l'écrin, je consens à perdre mon pouvoir !''» (si el ram de flors li agrada més que el cofret, consent a perdre el meu poder). Aquesta rèplica revela la complexitat del personatge de Marguerite, dividida, com en el cas de Faust, entre la puresa i la coqueteria.
 
818.904

modificacions