Església de Sant Joan del Mercat: diferència entre les revisions

== Època gòtica, 1311-1592 ==

 

 

Després d'haver estat mesquita en temps dels musulmans, cap al 1240, ja en temps de [[Jaume I]] el Conqueridor, començà el bastiment d'una modesta ermita extramurs, al raval de la Boatella. El 1311, s'incendià i es reféu de nou, fins a prendre l'estructura gòtica que hui encara conserva, tot i que molt amagada pels afegiments barrocs posteriors. Després de la construcció de la muralla el 1365 per [[Pere el Cerimoniós]], restà església intramurs, quasi al bell mig de Ciutat Vella.

A la part superior de la façana posterior, trobem d'esquerra a dreta quatre estàtues exemptes de [[sant Francesc de Borja]] (sant valencià de [[Gandia]]), [[sant Joan Baptista]], [[sant Lluís Bertran]] (un altre sant autòcton) i [[sant Joan Evangelista]], obra dels escultors [[Lleonard-Juli Capuz]] i Felip Coral. Entre les dues estàtues centrals, s'alça un campanaret triangular, obra de Bernat Pons, amb rellotge de campana i horari, tres balconets de ferro flanquejats per columnes salomòniques, i al capdamunt, tres petites escultures, una de [[sant Llorenç Màrtir]], i dues dels sants autòctons [[sant Vicent Màrtir]] i [[sant Vicent Ferrer]].

 

 

El campanaret és rematat per una piràmide amb una esfera on recolza un penell de metall, obra d'Antoni Almela i Gregori Ucell, que representa l'àguila de sant Joan amb el tinter i la ploma –amb què l'evangelista va escriure l'Apocalipsi- a la boca.