Camell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|180px -> |miniatura
m Tipografia
Línia 8:
| subdivisio = * ''[[Camelus bactrianus]]''
* ''[[Camelus dromedarius]]''
* ''[[Camelus gigas]]''  [[extinció|†]]
* ''[[Camelus hesternus]]''  
* ''[[Camelus kujalnensis]]''  
* ''[[Camelus sivalensis]]  
}}
Els '''camells''' o '''gamells'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/mobile/dnv?paraula=gamell#searchPage|títol=Entrada «gamell» del Diccionari normatiu valencià |consulta= 26 gener 2019}}</ref> (''Camelus'') són un [[gènere (biologia)|gènere]] de [[mamífers]] [[quadrúpede]]s de la família dels [[camèlid]]s, grup que també inclou les [[llames]] i els [[guanacs]], entre d'altres. Com tots els camèlids, els camells són [[artiodàctils]], o [[ungulat]]s amb un nombre parell de [[peülla|peülles]].<ref name="Artiodàctil">{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0087558 |títol=Camell |consulta= 8 abril 2009 |editor= Enciclopèdia Catalana}}</ref> Se'n distingeixen dues [[espècies]] vivents, cadascuna amb un nombre diferent de geps: el [[dromedari]] i el [[camell bactrià]]. El nom ''camell'' prové de l'[[hebreu]] ''gamal'', que significa 'retornar' o 'compensar', ja que el camell fa generalment el que el seu amo li sol·licita. La paraula arribà al [[català]] mitjançant el [[llatí]] ''camēlus'' i aquest del [[grec antic|grec]] ''kámēlos''.<ref name="DGEC">{{ref-web| títol = camell | url = http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0024292 |editor= Enciclopèdia Catalana | consulta = 7 desembre 2014}}</ref>
Línia 25:
 
== Evolució i registre fòssil ==
Els camells pertanyen a la [[família (biologia)|família]] dels [[camèlids]]. Aquest grup aparegué durant l'[[estatge faunístic|estatge]] [[Lutecià]] ([[Eocè mitjà]])<ref name="PaleoDB-Referència"/> i els [[fòssils]] més antics coneguts de la família han estat descoberts a la pedrera de Laguna Riviera ([[Califòrnia]], [[Estats Units]]).<ref name="Poebrodon">{{ref-publicació|autor= Golz,&nbsp; D.&nbsp; J; Lillegraven,&nbsp; J.&nbsp; A |data= 1977 |títol= Summary of known occurrences of terrestrial vertebrates from Eocene strata of southern California |publicació= Contributions to Geology, University of Wyoming |volum= 15 |exemplar= 1 |pàgines= 43-65 |llengua= anglès}}</ref>
 
Els camells pròpiament dits aparegueren i s'estengueren durant el [[Pliocè mitjà]]. Els camells actuals desenvoluparen [[adaptació (biologia)|adaptacions]] a les condicions àrides en les quals vivien (gepes, digestió i [[metabolisme]], absorció de grans quantitats d'aigua, consum d'aliment amb molta salt, [[demble]], etc.). Aquestes adaptacions probablement sorgiren en una fase tardana de l'evolució dels camèlids, és a dir, no eren pròpies dels camèlids [[basal (biologia)|basals]], i els permeteren estendre's allà on altres [[herbívors]] no podien prosperar.
Línia 40:
 
=== Hibridació ===
Els cariotips de diferents espècies de camèlids han estat estudiats amb anterioritat per molts grups,<ref>{{ref-publicació |cognom=Taylor |nom=K.M. |cognom2=Hungerford |nom2=D.&nbsp; A. |cognom3=Snyder |nom3=R.&nbsp; L. |coautors=et al|article=Uniformity of karyotypes in the Camelidae |publicació=Cytogenetic and Genome Research |volum=7 |pàgines=8–15 |any=1968 |doi=10.1159/000129967|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Koulischer |nom=L |cognom2=Tijskens |nom2=J |cognom3=Mortelmans |nom3=J |article=Mammalian cytogenetics. IV. The chromosomes of two male Camelidae: Camelus bactrianus and Lama vicugna. |publicació=Acta zoologica et pathologica Antverpiensia |volum=52 |pàgines=89–92 |any=1971 |pmid=5163286|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Bianchi |nom=N. O. |cognom2=Larramendy |nom2=M. L. |cognom3=Bianchi |nom3=M. S. |coautors=''et&nbsp; al''.|article=Karyological conservatism in South American camelids |publicació=Experientia |volum=42 |pàgines=622–4 |any=1986 |doi=10.1007/BF01955563|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació |nom=Thomas D. |cognom=Bunch |nom2=Warren C. |cognom2=Foote |nom3=Alma |cognom3=Maciulis |any=1985 |article=Chromosome banding pattern homologies and NORs for the Bactrian camel, guanaco, and llama |publicació=Journal of Heredity |volum=76 |exemplar=2 |pàgines=115–8 |url=http://jhered.oxfordjournals.org/cgi/content/abstract/76/2/115|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre |editor=O'Brien, Stephen J. |any=2006 |títol=Atlas of Mammalian Chromosomes |lloc=Nova York |editorial=Wiley-Liss |isbn=978-0-471-35015-6 |pàgines=547|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Di Berardino |nom=D. |cognom2=Nicodemo |nom2=D. |cognom3=Coppola |nom3=G. |coautors=et al|article=Cytogenetic characterization of alpaca (''Lama pacos'', fam. Camelidae) prometaphase chromosomes |publicació=Cytogenetic and Genome Research |volum=115 |exemplar=2 |pàgines=138–44 |any=2006 |pmid=17065795 |doi=10.1159/000095234|llengua=anglès}}</ref> però no s'ha arribat a un acord sobre la nomenclatura dels cromosomes dels camèlids. Estudis més recents que han utilitzat la [[citometria de flux]] determinen que el [[cariotip]] cromosòmic dels camells és (2''n'' =74), que consisteix en un autosoma metacèntric, tres submetacèntrics i 32 autosomes acrocèntrics. El cromosoma Y és un cromosoma metacèntric petit, mentre que el X és un cromosoma metacèntric gran.<ref>{{ref-publicació |cognom=Balmus |nom=Gabriel |cognom2=Trifonov |nom2=Vladimir A. |cognom3=Biltueva |nom3=Larisa S. |coautors=et al|article=Cross-species chromosome painting among camel, cattle, pig and human: further insights into the putative Cetartiodactyla ancestral karyotype |publicació=Chromosome Research |volum=15 |exemplar=4 |pàgines=499–515 |any=2007 |pmid=17671843 |doi=10.1007/s10577-007-1154-x|llengua=anglès}}</ref>
 
D'acord amb les dades moleculars, els camèlids del [[Vell Món]] i del [[Nou Món]] se separaren fa uns 11 milions d'anys.<ref>{{ref-publicació |cognom=Stanley |nom=H. F. |cognom2=Kadwell |nom2=M. |cognom3=Wheeler |nom3=J. C. |article=Molecular Evolution of the Family Camelidae: A Mitochondrial DNA Study |publicació=Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences |volum=256 |pàgines=1–6 |any=1994 |doi=10.1098/rspb.1994.0041|llengua=anglès}}</ref> Malgrat això, aquestes espècies han conservat una proximitat genètica suficient per poder generar híbrids i produir cries vives, com és el cas de la [[Cama (animal)|cama]]).<ref>{{ref-publicació |cognom=Skidmore |nom=J. A. |cognom2=Billah |nom2=M. |cognom3=Binns |nom3=M. |coautors=et al|article=Hybridizing Old and New World camelids: Camelus dromedarius x Lama guanicoe |publicació=Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences |volum=266 |pàgines=649–56 |any=1999 |doi=10.1098/rspb.1999.0685}}</ref> Els híbrids interespecífics entre el dromedari i el guanac proporcionen la plataforma ideal per comparar els cariotips dels camells del Vell Món i del Nou Món.
Línia 55:
== Domesticació ==
[[Fitxer:Camel Corps at the ready.jpg|miniatura|El cos de camells [[Sikh]] durant l'[[expedició del Nil]] (1884)]]
El camell fou [[domesticació|domesticat]] cap al 2000&nbsp; aC, probablement perquè era l'[[animal de càrrega]] més gran i fort del seu [[àmbit de distribució]]. Els camells de càrrega es fan servir entre 4 i 25 anys i són capaços de portar fins al 50% del seu pes corporal. Un camell pot recórrer 30–40&nbsp; km en un dia si va sol i fins a 100&nbsp; km si porta algú a sobre, a una velocitat mitjana de 10–12&nbsp; km/h. Els camells també han tingut un ús militar des de l'[[Edat antiga |antiguitat]], tant per transportar provisions i soldats com directament en els enfrontaments armats, ja sigui juntament amb la resta de la [[cavalleria]] o per separat. Sovint se'ls feia servir per intimidar l'enemic.
 
Els camells també es poden aprofitar per la seva [[carn]] i la seva [[llet de camell|llet]], a partir de la qual es fa ''[[shubat]]'', [[mantega]] i [[formatge]]. Un dromedari proporciona uns 2.000&nbsp; kg de llet a l'any (4.000 si és de la varietat arvana) i un camella bactriana uns 750&nbsp; kg a l'any. La seva llet conté un 4,5% i un 5,4% de [[greix]].
 
Algunes diferències significatives entre la [[llet de camell]] i la llet [[bou|bovina]] són:
Línia 64:
*la llet de camell té menys [[colesterol]] que la llet de vaca (o [[llet de cabra|de cabra]])
*la llet de camell proporciona el triple de [[vitamina C]]
*la llet de camell té més [[àcid gras insaturat|àcids grassos insaturats]] i [[vitamina B|vitamines&nbsp; B]], però menys [[vitamina A]] i [[vitamina B2|vitamina&nbsp; B<sub>2</sub>]]
*la llet de camell conté més greix i proteïna<ref name=sandiegozoo>{{ref-web|editor= San Diego Zoo Global Library |títol= Bactrian & Dromedary Camels |obra= Factsheets |consulta= 4 desembre 2012 |data= març 2009 | url = http://library.sandiegozoo.org/factsheets/camel/camel.htm |llengua= anglès}}</ref>
 
Línia 87:
 
== Salut ==
Els camells, com tots els altres animals, poden sofrir una gran varietat de malalties. Les més comunes en els camells africans i asiàtics, que representen la major part de la població mundial, són les [[helmintosi]]s [[aparell digestiu|gastrointestinals]], la [[sarna]] i les [[tripanosomiasi]]s.<ref name="DoC">{{ref-publicació| autor = Fassi-Fehri,&nbsp; M.&nbsp; M | títol = Diseases of camels | publicació = Revue Scientifique et Technique de l'Office International des Épizooties | data = 1987 |volum= 6 |exemplar= 2 | pàgines = 337–354 | url = http://www.oie.int/doc/ged/d8486.pdf | format = PDF | llengua = anglès}}</ref> De fet, la fauna [[helmint|helmíntica]] que infecta els camells és una de les més riques de tots els animals. Un estudi amb dromedaris hi trobà 77 espècies d'helmints paràsits.<ref name="HaH">{{ref-publicació| autor = Dakkak,&nbsp; A.; Ouhelli,&nbsp; H | títol = Helminths and helminthoses of the dromedary. A review of the literature | publicació = Revue Scientifique et Technique de l'Office International des Épizooties | data = 1987 |volum= 6 |exemplar= 1 | pàgines = 447–461 | url = http://www.oie.int/doc/ged/d8494.pdf | format = PDF | llengua = anglès}}</ref> Aquestes infeccions tenen un gran impacte econòmic perquè comporten una [[mortalitat]] alta, però es poden tractar i [[profilaxi|prevenir]].
 
La [[verola del camell]] també és una malaltia comuna. Un 25% dels camells joves que agafen la malaltia acaba morint, però la infecció té un curs més benigne en els camells d'edat més avançada.<ref name=Fenner_1993>{{ref-llibre|autor=Fenner, Frank J.; Gibbs, E. Paul J.; Murphy, Frederick A.; Rott, Rudolph; Studdert, Michael J.; White, David O.|títol=Veterinary Virology |edició=2a ed.|editorial=Academic Press, Inc|any=1993|isbn=0-12-253056-X |llengua= anglès}}</ref> Aquesta malaltia es pot contagiar a les mans de les persones que treballen amb camells, tot i que és una ocurrència poc freqüent.<ref name=Carter>{{ref-web|autor=Carter, G.&nbsp; R.; Wise, D.&nbsp; J|any=2006|títol=Poxviridae|obra=A Concise Review of Veterinary Virology| url=http://www.ivis.org/advances/Carter/Part2Chap10/chapter.asp?LA=1|consulta=10 juny 2006 |llengua= anglès}}</ref>
 
== Gastronomia ==
Línia 97:
 
=== Carn de camell ===
La carn de camell s'ha menjat des de fa segles. Una canal de camell pot proporcionar una quantitat substancial de carn. El cadàver dromedari mascle pot arribar a pesar 400&nbsp; kg o més, mentre que el cadàver d'un mascle de camell bactrià pot arribar a pesar fins a 650&nbsp; kg. El cadàver d'un camell femella (o camella) pesa menys que el masculí, d'entre 250 i 350&nbsp; kg.
 
== Aspectes culturals ==
Com a animals de càrrega i transport que són, els camells tenen un paper important en la cultura. En el món [[Islam|musulmà]] se'ls valora molt, cosa que es reflecteix en les llegendes. Per exemple, mentre que els humans coneixen [[noranta-nou noms de Déu|99 noms d'Al·là]], només el camell coneix el número&nbsp; 100, motiu pel qual sovint somriu de manera insolent. Els camells començaren a aparèixer en les [[arts visuals]] del món occidental a l'[[alta edat mitjana]], principalment a causa de les seves mencions a la [[Bíblia]].
 
[[Fitxer:Meister der Wiener Genesis 002.jpg|thumb|Escena del ''[[Gènesi de Viena]]'': Rebeca troba Elièzer i posa aigua per als camells (s.&nbsp; VI)]]
Per exemple, el personatge bíblic de [[Rebeca]] sovint és presentada amb camells al voltant. L'[[Antic Testament]] ([[Gènesi]],&nbsp; 24) explica com Rebeca fou elegida per convertir-se en l'esposa d'[[Isaac]] quan anà a buscar aigua a un pou on el servent d'Isaac estava abeurant els seus camells.<ref name="Gènesi">{{ref-web|títol= Gènesi 24 |editor= Biblija.net |obra= Bíblia |consulta= 2 abril 2015 | url = http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+24&id24=1&pos=1&set=15&l=ca}}</ref> Entre altres llocs, aquesta escena apareix en el ''[[Gènesi de Viena]]'', manuscrit il·luminat del segle&nbsp; VI.
 
Un altre exemple bíblic conegut és l’exemple evangèlic del camell i el forat d'una [[Agulla de cosir|agulla]], en què [[Jesús]] diu als seus deixebles: «Us asseguro que un ric difícilment entrarà al regne del cel. Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu».[[Camell#cite%20note-Mateu-38|<sup>[38]</sup>]] Tanmateix, hi ha alguns estudiosos que pensen que es tracta d'un error d’interpretació, ja la paraula [[Grec antic|grega]] ''kàmelos'' ('camell') s'havia confós fonèticament amb  ''kàmilos'' ('[[corda]]<nowiki/>', 'gúmena') en grec tardà.[[Camell#cite%20note-PansiPeixos-39|<sup>[39]</sup>]] Però aquesta opinió, si bé està fonamentada filològicament, no té gaire acceptació entre els experts; de fet els millors manuscrits del [[Nou Testament]] presenten la forma ''kàmelos''.<ref>{{Ref-web|url=https://www.google.com/search?client=firefox-b-d&q=piñero+camello|títol=El camello y el ojo de una aguja, Antonio PIÑERO|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> També hi ha una tradició, tardana, que diu que el forat de l’agulla era una portella petita en una porta de la muralla de Jerusalem, per on només podien entrar persones. En realitat el gust per la hipèrbole és molt oriental i  no en falten exemples al text bíblic. Jesús es complaïa en les comparacions i exemplificacions extremes, com en Mt 23, 24, referint-se als fariseus: «Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell!»
 
=== Usos militars ===
Els camells s'han utilitzat com a [[cavalleria]] com a mínim des del [[853 aC]], quan el rei [[Aràbia|àrab]] [[Gindibu]] féu servir fins a 1.000 camells en la [[Batalla de Qarqar]].<ref name="Jueus">{{ref-llibre|autor= [[Haim Hillel Ben-Sasson|Ben-Sasson,&nbsp; H.&nbsp; H]] |títol= A History of the Jewish People |editorial= Harvard University Press |data= 1976 |pàgina= 121 |llengua= anglès | isbn = 9780674397316}}</ref> Un exemple posterior fou la [[Batalla de Timbrea]], lliurada el [[547 aC]] entre [[Cir II el Gran|Cir el Gran]] de [[imperi aquemènida|Pèrsia]] i [[Cressus]] de [[regne de Lídia|Lídia]]. Segons [[Xenofont]], la cavalleria de Cir es trobava en inferioritat numèrica de sis a u. Després que un dels seus generals l'informés que els cavalls lidis tenien por dels camells, Cir desplegà els camells del seu [[tren d'equipatges]] com a formació militar ''[[ad hoc]]''. Tot i que tècnicament no se'ls utilitzà com a cavalleria, aquests camells tingueren un paper crucial, car sembraren el pànic entre els cavalls lidis i canviaren el sentit de la batalla a favor de Cir.
 
Els camells, a vegades equipats amb armadura semblant a la de les [[catafractes]] de l'[[exèrcit romà tardà]], continuaren sent utilitzats en campanyes militars durant [[edat mitjana|l'edat mitjana]], especialment a [[Aràbia]] i el [[nord d'Àfrica]]. [[Mahoma]] i els seus deixebles en feren un gran ús durant les seves conquestes inicials.<ref name="sealednectar2">{{citar ref|títol=The sealed nectar: biography of the Noble Prophet|url=http://books.google.cat/books?id=r_80rJHIaOMC&pg=PA246|nom=Saifur Rahman Al|cognom=Mubarakpuri|any=2005|editorial=Darussalam Publications|isbn=978-9960-899-55-8|pàgina=246 |llengua= anglès}}</ref>