Guineu roja: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |right|thumb -> |miniatura
m Tipografia
Línia 25:
== Descripció ==
[[Fitxer:Vulpes vulpes laying in snow.jpg|esquerra|thumb|Una guineu seient sobre neu a [[Hokkaidō]], [[Japó]]]]
És l'espècie més gran del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[Vulpes]]'' i un adult pot arribar a tenir un pes de 3–11 kg (6.5–24 [[lliura (unitat de massa)|lb]]),<ref name="animals">[http://animals.nationalgeographic.com/animals/mammals/red-fox.html National Geographic] {{en}}</ref> malgrat que canvia depenent de cada regió; les que viuen al [[Canadà]] i [[Alaska]] acostumen a ser més grans que les que viuen al [[Regne Unit]], que alhora són més grans que les que habiten al sud dels [[Estats Units]].<ref name="RWTF">{{ref-llibre | autor=Macdonald, David | títol=Running with the Fox | any=1987 | pàgines= p224 | isbn= 0-04-440199-X }}</ref> La longitud del cos i el cap és de 46 a 86 [[centímetre]]s, amb una cua que fa de 30,5 a 55,5&nbsp; cm<ref name="animals"/> La mida es pot estimar per les petjades. Les petjades de la guineu fan normalment 4,4 centímetres d'ample i 5,7 cm de llarg. La longitud del pas quan trota de la guineu fa de 33 a 38 centímetres.<ref>[http://texnat.tamu.edu/ranchref/predator/foxes/t-foxes.htm Fox Predation - Description] {{en}}</ref> Són les "guineus autèntiques" més grans.<ref>[http://www.answers.com/topic/red-fox Answers.com - Red Fox.]</ref>
 
La guineu és d'un color [[vermell]] rovellat, amb el ventre blanc, les puntes de les orelles i les potes de color negre i una cua peluda amb la punta blanca normalment. El to "vermell" pot canviar d'un to castany fosc a un daurat, i, de fet pot ser "[[agutí (color)|agutí]]", amb traces de vermell, marró, negre i blanc a cada pèl individual. A Nord-amèrica, la pell de la guineu té un pèl llarg i fi, mentre que la pell de les guineus europees és més curta i menys fina. Els ulls de les guineus són d'un color daurat a groc i tenen unes pupil·les distintives amb un tall vertical, similar al dels [[gat domèstic|gats domèstics]]. La seva vista, malgrat tenir ulls semblants als dels gats, l'expert J. David Henry els descrivia com a "pobres".<ref name="Henry1993">{{ref-llibre | cognom=Henry | nom=J. David | enllaçautor=J. David Hengry | títol=How to Spot a Fox | any=1993 | editorial=Houghton Mifflin | isbn=1881527174 }}</ref> El seu comportament i els seus ulls amb un talls, combinats amb la seva agilitat extrema per a un cànid fa que l'anomenin el "cànid semblant als gats". La seva cua llarga i peluda amb la punta distintiva li dóna equilibri per salts grans i moviments complexos. Les seves cames fortes li permeten arribar a velocitats de 72&nbsp; km/h aproximadament, un gran benefici per caçar [[presa de caça|preses]] o evitar [[depredació|depredadors]].<ref name="Henry1993"/>
 
Normalment, l'espai entre la dentadura dels cànids és d'aproximadament de 18 a 25&nbsp; mm. A les guineus els falten els músculs necessaris per ensenyar les dents, al contrari que la majoria dels altres cànids.<ref name=RWTF/>
 
Durant la [[tardor]] i l'[[hivern]], la guineu fa créixer més pèl. S'anomena "pèl d'hivern" i manté l'animal calent en un ambient fred. La guineu muda aquest pèl quan comença la [[primavera]], tornant al pèl curt a l'[[estiu]].
Línia 56:
Viu en grups socials formats per un [[Mascle (biologia)|mascle]] i diverses femelles i excava caus a terra o bé aprofita els que han abandonat altres animals -com ara [[conills]] i [[teixó|teixons]]- i els engrandeix. També es pot refugiar en [[cova|coves]] i en construccions humanes abandonades. Crepuscular i nocturna, no és rar veure-la de dia, sobretot si el cel és tapat o plovisqueja. Al viure en una gran varietat d'hàbitats les guineus s'han d'adaptar amb formes de comportament molt variats, arribant a l'extrem que dues poblacions de guineus diferents poden comportar-se de manera tan diferent com ho farien dues espècies diferents. La guineu és un animal principalment crepuscular, amb tendències nocturnes a les zones on la interferència humana és molt gran (i a més hi ha llum artificial). Per tant estan més actius al vespre que a plena llum del dia. Generalment són caçadors solitaris. Si aconsegueix més menjar del que pot menjar en el moment l'enterrarà per poder accedir-hi més tard.
 
Les guineus solen ser territorials, defensant un territori per parelles només a l'hivern, i en solitari a l'estiu. Els seus territoris poden arribar a ser de 50&nbsp; km², encara que la mitjana és més reduïda, uns 12&nbsp; km² en hàbitats on el menjar és abundant. Les guineus marquen els seus territoris amb una glàndula olorosa que té al costat de la cua. La substància olorosa que segrega aquesta glàndula està composta per tioles i tioacetats, molt semblants encara que en menor quantitat que els produïts per les mofetes, això li dóna a les guineus una pudor característica detectable pels humans que es troben a prop (a 2 o 3 metres). Les guineus no poden projectar aquesta substància olorosa a altres animals per defensar-se com fan les mofetes. A l'ample del seu territori té diversos caus, que pot haver excavat ella mateixa o arrabassat a altres animals com marmotes o teixons. El cau principal, més gran, és la que farà servir per passar l'hivern, donar a llum i criar els cadells, els caus més petits disseminats per la resta del territori són usats en cas d'emergència o per emmagatzemar menjar. Els membres d'un grup familiar es comuniquen amb els altres mitjançant el llenguatge corporal i emetent sons. Tenen un espectre de vocalitzacions bastant ampli, que poden indicar alarma o cridar-se uns als altres. També es comuniquen amb altres individus mitjançant l'olor, per això marquen els aliments i el territori amb orina, a més de femta i les substàncies de la glàndula olorosa.
 
== Reproducció ==