Kara-khitai: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Kara-khitai''' fou el nom donat a un Imperi de l'Àsia Central del segle XII i fins al XIII. Després del govern dels mongols kitan (Liao) al nord d...».
 
m Regne de Khotan, Riu Ili, Riu Tarim
Línia 1:
'''Kara-khitai''' fou el nom donat a un Imperi de l'Àsia Central del segle XII i fins al XIII.
 
Després del govern dels mongols [[kitan]] ([[Liao]]) al nord de [[Xina]] ([[936]]-[[1122]]), els [[tungús]] [[Jurchen]] ([[Kin]]) van formar un nou regne; la majoria dels kitan va continuar vivint sota domini de la nova dinastia, però una part dels kitan va marxar a Occident; alguns es van establir al nord del [[Riu Tarim|Tarim]], on els turcs uigurs de [[Turfan]], de [[Bashbaligh]] i de [[Kudjha]] els van reconèixer un paper dominant. Després un segon grup de kitan va entrar a [[Kashgària]], però fou rebutjada pels khan dels karakhànides de [[Kashgar]] Arslan Ahmed; un altre grup dirigit per un príncep de nom (en xinès) Ye-li Ta-che <ref> Ta-che podria ser el seu títol xinès, príncep o t'ai-tseu</ref>, fou més afortunat i es va crear un principat al [[Tarbagatai]], on van fundar la ciutat d'Imil.
 
A l'oest de l'[[Issiq Ku]]l, el [[karakhànida]] que governava a [[Balasagun]], estava amenaçat en aquesta època pels turcs [[karluks]] del baix [[Riu Ili|Ili]] i pels turcs [[kankhli]] del nord de la [[mar d'Aral]], i va demanar l'aliança de Ta-che, però aquest va aprofitar el moment per deposar al khan karakhànida i va ocupar el seu lloc. Ta-che va prendre el títol imperial turc de ''gur-khan'' (rei del món) que també van portar els seus descendents <ref> Brentschneider, ''Medieval researches'' </ref>. Una mica després es va imposar als dos khans karakhànides que governaven a [[Kashgar]] i a [[Regne de Khotan|Khotan]] que el van recoèixer com a sobirà. Els seus dominis son coneguts a la història com Imperi Kara-khitai (Khitai o Kitan negres).
 
Els kara-khitai foren refractaris a la religió musulmana i més orientats cap al budisme i el confucionisme; tenien baixos impostos (sobre el valor de les propietats) i no creaven feus pels familiars dels khans (seguint el sistema administratiu xinès); fins i tot la llengua administrativa fou potser el xinès. El cristianisme va florir a aquest imperi sense ser religió d'estat i un bisbe cristià és esmentat a Kashgar, i s'han trobat inscripcions cristianes a Tchu <ref> Barthold, ''Zur Geschichte des Christentums in Mittelasien bis zur Moingolischen Eroberungen'', [[Tubinga]] [[1901]] </ref>.