m
Contingut suprimit Contingut afegit
miniatura Etiqueta: editor de codi 2017 |
m Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 33:
Comprada per l'exèrcit nord-americà el [[1865]],{{sfn|Willbanks|2004|p=32}} en van fer modificacions per a l'ús de cartutxos i fundes metàl·liques, innovació que millorà molt l'eficiència de l'arma. Però, per tal com mantenia la mida d'un petit canó i la necessitat d'un calaix de municions, exigia encara millores que es traduirien en l'aparició de diverses versions. Considerada com una peça d'artilleria, fou sempre desplegada sense formar part dels moviments de la infanteria. Això limitava els seus efectes en el pla tàctic, ja que el seu abast era inferior al d'un tret de canó que llancés metralla.
[[Fitxer:Mitrailleuse front.jpg|miniatura
A l'altre costat de l'Atlàntic, a [[Bèlgica]], apareix l'arma Montigny, va ser adoptada per l'exèrcit francès que l'utilitzava com a arma d'infanteria. Era coneguda a França com ‘’canon à balles’’ (canó de bales) o ‘’mitrailleuse’’ (metralladora) Reffye, pel nom del militar responsable de la seva fabricació. El seu funcionament és encara més fàcil perquè els seus vint-i-sis canons, agrupats dins un tub com de canó, podien fer foc de manera individual o simultània. La seva capacitat de foc i el seu abast eren satisfactoris i en una ocasió una bateria va abatre cinc cavalls en 90 segons. Però tàcticamaent resultà poc útil en el front de combat, cosa que limità de manera important el seu impacte durant la [[guerra francoprussiana]] de [[1870]], on l'artilleria prussiana dominà clarament. Malgrat ser abandonada en els urs de la guerra, el seu nom ‘’mitrailleuse’’ va quedar com a genèric francès per les armes automàtiques de repetició, malgrat que encara funcionava a mà.
[[Fitxer:Gatling gun.jpg|miniatura
Al [[Regne Unit]], el [[1870]], l'empresa WG Armstrong and Co va obtenir la llicència per a la producció local de canons Gatling,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Collier |nom=Basil |títol=Arms and the Men: The Arms Trade and Governments |url=http://books.google.cat/books?id=DYCRAAAAIAAJ&q=Gatling+1870+WG+Armstrong&dq=Gatling+1870+WG+Armstrong&hl=ca&sa=X&ei=uG0zUtX-FdSN7Abi8IH4DQ&ved=0CDkQ6AEwAQ |llengua=anglès |editorial=Hamish Hamilton |data=1980 |pàgines=52 |isbn=0241103088}}</ref> els primers en oferir un foc seqüencial controlat, amb càrrega mecànica. L'arma estava disponible en dues versions: una del calibre 45 (de 45 centèsimes de polzada, és a dir, 11,43 mil·límetres) que realitzava fins a 700 trets per minut, per a l'exèrcit de terra, i una del calibre 65 per a la [[Royal Navy]], la Marina. Un dels seus primers usos va ser a la [[batalla d'Ulundi]] contra els [[zulús]]. La Marina havia patit anteriorment unes humiliants derrotes a [[Sud-àfrica]] el gener de l'any 1879, i en una nova campanya armats amb dues metralladores Gatling es va oposar amb èxit als guerrers zulús, el mes de juliol, causant-los més de 1.500 baixes. A partir d'aquell moment aquesta arma formaria part de les expedicions britàniques a Egipte i Sudan. La popularitat de la Gatling es va estendre a altres governs com els de la Xina, diversos països sud-americans o Rússia que va encarregar 400 metralladores per la guerra contra els turcs.{{sfn|Willbanks|2004|p=33}} El seu [[Cartutx (armes de foc) |cartutx]] evolucionà a un sistema més modern fet tot de metall, eliminant així molts dels embussos i altres incidents que solien succeir durant els tirotejos. El ritme de tir assolia ara els tres-cents trets per minut. Tanmateix, per tal com les bateries eren destruïdes per l’artilleria, que quedava fora del eu abast, i els operaris eren abatuts per franctiradors que no podien veure, el seu ús es limità a les guerres colonials, contra enemics pobrament armats, on va sedr utilitzada fins entrat el segle XX.
Durant la [[dècada del 1880]] s'imposaren el tipus d'armes Nordenfeldt i Gardner, dues armes també amb l'arquitectura Gatlings i amb un gran calibre, deu i dotze respectivament, amb un o dos canons de foc. Foren utilitzades per la infanteria de marina per lluitar contra els petits bucs llançadors de torpedes. Podien llançar deu projectils per segon sense interrupció durant un temps considerablement llarg.{{sfn|Willbanks|2004|p=49}}
[[Fitxer:Armouredgermanmachinegunnerworldwari.JPG|miniatura
En [[1885]], el fabricant Browning treu als [[Estats Units]] un model de metralladora accionat pel gas que es recull del canó a través d'un èmbol dins d'un tub connectat al canó de l'arma, sistema adoptat després per als fusells semiautomàtics i d'assalt.
|