Obre el menú principal

Canvis

m
|miniatura|right -> |miniatura
 
Malgrat tot, en un principi, els regnes de la Corona d'Aragó van acceptar com a rei Felip de Borbó, qui, entre [[1701]] i [[1702]], celebrà Corts de Catalunya -les primeres des de [[1636]]- i jurà els furs i constitucions del Principat, i amb el nomenament de Carles III com a rei pels aliats es va llevar el [[1703]] a Catalunya els [[Regiment de dragons Pons|regiments de dragons Pons]] i [[Regiment de dragons Marimon|Marimon]], de [[Miquel Pons de Mendoza]] i [[Bernardí Marimon i de Corbera]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Andújar Castillo |nom=Francisco |títol=El Sonido del dinero: monarquía, ejército y venalidad en la España del siglo XVIII |url=http://books.google.cat/books?id=pqExAB7pncEC&pg=PA71&dq=regiment+ciutat+barcelona+1705&hl=ca&sa=X&ei=ss-PUbTMI-LY7AaKkIGIAQ&ved=0CDkQ6AEwAg#v=onepage&q=regiment%20ciutat%20barcelona%201705&f=false |llengua=castellà |editorial=Marcial Pons Historia |data=2004 |pàgines=73 |isbn=8495379902}}</ref> Ara bé, els sectors regeneracionistes, recelosos d'un príncep francès com ho era Felip de Borbó i desitjant recuperar la llibertat que havien tingut les institucions catalanes abans de [[1652]], van començar a veure el suport a la candidatura de Carles d'Àustria com el mitjà per assolir els seus objectius polítics.
[[Fitxer:Carles-III-de-Catalunya.jpg|miniatura|right|Carles d'Àustria, és a dir, [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III de Castella i d'Aragó]]]]
 
=== El triomf austriacista de 1705 ===
676.034

modificacions