Felip V d'Espanya: diferència entre les revisions

 

=== Malaltia mental ===

Dins del seu retrat, cal tenir molt en compte la malaltia que va patir durant la seva vida, i que va fer acte de presència en Felip quan només tenia divuit anys.{{sfn|Zavala|2007|p=49}} S'esmenta a l'època, que Felip V va patir de melangia{{sfn|Martín|1998|p = 1625}} i de mania, per tant, una malaltia maniacodepressiva,{{sfn|Pigrau Santpere|2009|p=500}} que s'ha identificat com una [[neurastènia]],{{sfn|Martín|1998|p=1558}} herència familiar que li va transmetre el seu pare (i probablement també la seva mare, el comportament de la qual, que era hipocondríaca, el devia influenciar).{{sfn|Zavala|2007|p=48}} És evident que el rei va patir de trastorns psicològics, car així ho afirmen els seus contemporanis i els historiadors posteriors al regnat.{{sfn|Pigrau Santpere|2009|p = 492}} L'actitud de la medicina de l'època, que en aquell moment anomenava la malaltia de Felip com «vapors»,{{sfn|González Cremona|1998|p=19}} va ser la de tractar el monarca de malalt mental, i es relacionaven aquests trastorns amb un signe de debilitat, la manca de caràcter o els seus vicis.{{sfn|Pigrau Santpere|2009|p = 492}} Els símptomes que patia Felip podien ser relacionats amb la depressió i la melangia, com l'angoixa o l'entristiment; i, d'altra banda, patia desequilibris que podien derivar, en alguns casos, en bogeria.{{sfn|Pericot García|1983|p=38}} L'alienació de Felip era tal, que [[Isabel Farnese]] va fer venir [[Farinelli (castrat)|Farinelli]] per intentar apaivagar els efectes de la malaltia,{{sfn|González Cremona|1998|p=19}} el qual va rebre grans favors dels monarques, gràcies als efectes positius que tenia la veu del ''castrato'' sobre Felip.{{sfn|Zavala|2007|p=53}}