Obre el menú principal

Canvis

m
|thumb|160px -> |miniatura
 
=== Les intrigues a la cort de Madrid ===
[[Fitxer:Pretendents de la guerra de successió.jpg|thumb|160pxminiatura|esquerra|Els pretendents]]
Les intrigues cortesanes a Madrid corrien paral·leles encapçalades pel «partit francès», els partidaris de l'entronització de la [[Casa de Borbó]].{{efn|«Partit francès» sota aquesta expressió es denominà aleshores als ''partidaris'', als que prenien ''partit'', pel candidat francès. Vegeu [[#MARTINEZ-1999|Martínez (1999:11)]] o [[#ALVAREZ-2007|Álvarez (2007:181)]]}} Entre [[1698]] i [[1699]] [[Froilán Díaz de Llanos]], el confessor personal del rei, li practicà a Carles II tres exorcismes; interrogats els dimonis que el posseïen, aquests declararen que efectivament el rei era víctima d'un malefici que el tenia embruixat, i que els principals responsables n'eren la seva muller [[Marianna de Neuburg]], i el primer ministre el [[Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal|comte d'Oropesa]], oposats tots dos a l'entronització de la [[Casa de Borbó]]. Poc després esclatà a Madrid el ''[[Motín de los gatos]]'' ([[28 d'abril]], [[1699]],) que provocà la caiguda definitiva del primer ministre antiborbònic comte d'Oropesa. Aleshores, fou transcendental la influència que el [[cardenal Portocarrero]] exercí en la redacció del testament final de Carles II.{{efn|[[#GARCIA-2010|García (2010:153)]]: «Tal fue el resorte que permitió al Cardenal el control del Consejo de Estado y, más importante aún, influir directamente en el ánimo de Carlos II»}} El [[març]] de [[1700]] Lluís XIV informà el seu ambaixador a Madrid [[duc d'Harcourt]] que havia signat el nou tractat de repartiment.<ref name="ALVAREZ">[[#ALVAREZ-2007|Álvarez (2007:204)]]</ref> El [[20 de maig]] li ordenà que l'exposés davant Carles II argumentant-li que, com que no havia nomenat un successor de la Casa de Borbó, estava prenent mesures per defensar els drets dinàstics de la seva nissaga a quedar-se almenys una part de l'herència.<ref name="ALVAREZ" /> El [[13 de juny]] de [[1700]] l'ambaixador francès informà a Lluís XIV que la publicació del tractat havia sorprès a molts i els havia inclinat a declarar-se partidaris de la Casa de Borbó<ref name="ALVAREZ"/> perquè l'única voluntat dels mandataris espanyols era evitar, fos com fos, el trossejament de la Monarquia d'Espanya.<ref>[[#GARCIA-2010|García (2010:155)]]</ref> Creien que entronitzant a la [[Casa de Borbó]] i aliant-se amb la primera potència de l'Europa del [[segle XVII]] -la França de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]]- seria l'única manera d'aconseguir mantenir la integritat territorial de la monarquia espanyola. Finalment l'[[octubre]] de [[1700]] el partit francès encapçalat pel [[cardenal Portocarrero]] aconseguí que Carles II nomenés hereu en tots els seus regnes, estats i senyories a Felip de Borbó, nét del rei de França, amb la condició que havia de mantenir íntegra l'herència i renunciar al tron de França. [[Carles II de Castella|Carles II]] morí l'[[1 de novembre]] de [[1700]].
 
659.908

modificacions