Guerra de Successió Espanyola: diferència entre les revisions

 

Després de l'expulsió dels francesos d'Alemanya, Itàlia i els Països Baixos, l'acció de la guerra passà a la península Ibèrica. El [[1706]], el general portuguès [[Marquês das Minas]] va envair Castella des de Portugal, arribant, fins i tot, a prendre [[Madrid]], però aquesta fou recuperada per un exèrcit comandat per Felip de Borbó i pel [[James Fitz-James|duc de Berwick]]. El [[1707]], el [[Henri de Massue|comte de Galway]] va fer un altre intent de prendre Madrid, però el duc de Berwick el derrotà a la [[Batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]]; a partir d'aleshores, la guerra a la península va desenvolupar-se en tot un seguit d'escaramusses sense cap resultat decisiu.

 

El [[1707]], la guerra de successió va unir-se breument a la [[Gran Guerra del Nord]], que s'estava esdevenint simultàniament a l'Europa septentrional. [[Carles XII de Suècia]] va arribar a Saxònia perseguint l'elector [[Frederic August I de Saxònia (elector)|Frederic August I]], a qui va obligar a renunciar al tron de Polònia. Llavors, tant els francesos com els aliats intentaren atraure's el rei de Suècia. Els francesos miraren d'aconseguir que dirigís les seves tropes contra l'emperador [[Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep I]], qui havia donat suport a Frederic August de Saxònia; tanmateix, Carles XII, que es veia com el defensor de l'Europa protestant, condemnava el tracte donat per Lluís XIV als [[hugonots]], com tampoc no sentia cap interès pel conflicte de l'Europa occidental; per això, dirigí els seus objectius cap a Rússia i decidí no intervenir en la guerra de successió.