Arquitectura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
m |thumb|240px -> |miniatura
Línia 1:
{{Ocupació}}
[[Fitxer:Cole_Thomas_The_Architect-s_Dream_1840.jpg|thumb|240pxminiatura|'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. [[Thomas Cole]], [[Toledo Museum of Art]]. [[Toledo (Ohio)]], Estats Units]]
L{{'}}'''arquitectura''' és l'[[art]] de projectar o construir [[edifici]]s i d'altres estructures físiques. Una definició més ampla també inclouria el disseny de tot l'ambient o entorn construït: des de l'[[urbanisme]], fins al disseny de [[moble]]s. És una de les sis [[belles arts]]. El professional que desenvolupa aquesta disciplina s'anomena [[arquitecte]]: planifica el projecte i sovint dirigeix les obres. Determinats edificis o altres construccions són percebuts com a [[símbol]]s culturals i polítics i en algunes ocasions com a [[obra d'art|obres d'art]], ja que poden ser considerats primàriament en funció de la seva forma o estructura sensible o de la seva [[estètica]]. El mot ''arquitectura'' ve del [[Grec antic|grec]] αρχ ('cap') i τεκτων ('constructor' o 'fuster'). Així tenim que pels [[Antiga Grècia|antics grecs]] l{{'}}"[[arquitecte]]" era el cap de la construcció i l'arquitectura era la tècnica o l'art de qui projecta i construeix els [[edifici]]s i les [[estructura|estructures]]; per als antics grecs, el mot «Τεχνη» (''techne'') significa art o capacitat de fer alguna cosa.{{sfn|Solá-Morales|Oliveras Samitier|2009|p=15}}
 
Línia 13:
* [[Fermesa]] els edificis han de ser sòlids i resistents, han d'aguantar el pas del temps.
* [[Bellesa]] - els edificis han ser bells.
[[Fitxer:Pont du gard.jpg|esquerra|thumb|240pxminiatura|Bellesa, solidesa, utilitat...]]
Aquesta trinitat s'ha mantingut immutable com a fil conductor al llarg de la [[història de l'arquitectura]], tot i que cada etapa ha posat els accents sobre un o altre dels tres principis.{{sfn|Tatarkiewicz|1991|p=288}}
 
Línia 85:
 
=== L'edat moderna ===
[[Fitxer:Muzeum_Kapitolinskie.JPG|thumb|240pxminiatura|'''''Palazzo dei Conservatori''''' al ''[[Campidoglio]]'' o plaça del [[Capitoli]] de [[Roma]] ([[Itàlia]]). Projectada per [[Miquel Àngel]] entre els anys [[1536-1546]]]]
Amb el [[Arquitectura del Renaixement|Renaixement]] i el seu èmfasi en l'individu i la humanitat en lloc de la [[religió]], i amb tots els seus avanços i assoliments, es va iniciar un nou capítol. Els edificis es comencen a recordar per llurs arquitectes ([[Brunelleschi]], [[Leon Battista Alberti|Alberti]], [[Michelangelo Buonarroti|Michelangelo]], [[Andrea Palladio|Palladio]]...) i aleshores va començar "el culte" de la persona com a artista. En aquesta època encara no existia línia divisòria entre l'artista, l'arquitecte i l'enginyer, o qualsevol altre dels aspectes relacionats. A remolc dels líders del primer renaixement sorgeixen estils com el [[Manierisme]], el [[Quattrocento]] o el [[Cinquecento]], fins a arribar a [[Arquitectura barroca|l'arquitectura Barroca]].
 
=== Revolució Industrial ===
[[Fitxer:Sta-eulalia.jpg|thumb|240pxminiatura|La façana de la [[catedral de Barcelona]] abans de la restauració iniciada el 2005]]
[[Fitxer:Gegants pi56.jpg|esquerra|thumb|240pxminiatura|Casa dels paraigües a [[la Rambla]] de [[Barcelona]] ]]
Amb els nous coneixements en els àmbits científics i el sorgiment de nous materials i la [[tecnologia]], l'arquitectura i l'[[enginyeria]] es van començar a separar, i l'arquitecte va començar a perdre terreny en alguns aspectes tècnics dels projectes d'edificis. Per tant, es va concentrar en l'[[estètica]] i en aspectes humanistes. Alguns arquitectes van començar a treballar per les noves classes socials més adinerades, concentrant-se principalment en les qualitats visuals derivades en general dels prototips històrics, donant lloc, per exemple, a moltes cases de camp a la [[Gran Bretanya]] que es van crear en un estil [[Neogòtic]].