Alzina: diferència entre les revisions

És un arbre de talla mitjana i baixa, que pot arribar a aconseguir de 16 a 25 metres d'altura. En estat salvatge, és de copa ovalada al principi i després va eixamplant-se fins a quedar finalment amb forma arrodonida-aixafada; encara que la seva copa sol ser podada amb l'objectiu de millorar la producció de fruit mitjançant la poda, obtenint així una forma semiesfèrica. De jove sol formar mates [[arbust|arbustives]] que es podrien confondre amb el [[garric]] ''([[Quercus coccifera]])'' i, a vegades, es queda en aquest estat d'arbust per les condicions climàtiques o [[edafologia|edàfiques]] del lloc.

 

Les [[fulles]] són [[perennes]] i romanen en l'arbre entre dos i quatre anys, amb una mitjana de 2,7 anys. Coriàcies i de color verd fosc pel feix, i més clar pel revés, estan proveïdes de fortes [[espina (botànica)|espines]] en el seu contorn quan la planta és jove i en les branques més baixes quan és adulta, mancant d'elles les fulles de les branques altes. Per això de vegades recorda, quan és arbust, al [[Ilex aquifolium|grèvol]]. El nom científic d'aquest, ''Ilex aquifolium'', deriva del nom [[llatí]] de l'alzina, ''Ilex''. El revés de les fulles està cobert d'una esborra grisenca que es desprèn en fregar-les i per la qual es pot distingir fàcilment les alzines joves de les velles, les fulles de les quals manquen d'aquest borrissol i són d'un verd viu en el revés. Aquestes fulles, molt dures i coriàcies, eviten l'excessiva [[transpiració]] de la planta, la qual cosa li permet viure en llocs secs i amb gran exposició al sol, com la ribera mediterrània.

 

L'alzina és, com la resta de les espècies del gènere ''Quercus'', una planta [[monoica]], encara que presenta certa tendència a la dioècia (peus amb preponderància de flors masculines o femenines). Les seves [[flor]]s masculines apareixen en [[ament]]s, densament agrupats en les branquetes de l'any, primer erectes i finalment penjants, que prenen un color groguenc, després ataronjat i, al final, a la maduresa, marró. Es donen per tota la copa, encara que preferentment en la part inferior i en alguns exemplars amb més abundància que les femenines, per la qual cosa aquests peus són poc productors de [[fruit]]s. Les flors femenines són petites; surten aïllades o en grups de dos, sobre els brots de l'any i en un peduncle molt curt, presentant en principi un color vermellós i a la maduresa un groc ataronjat. La floració es produeix entre els mesos de març a maig, quan la temperatura mitjana aconsegueix els 20 °C i 10 hores de sol diàries, després d'un període d'estrès. La dispersió del [[pol·len]] és principalment [[anemòfila]], i en menor mesura [[entomòfila]], durant entre 20 i 40 dies segons les condicions meteorològiques. L'[[al·logàmia]] és el tipus de reproducció més freqüent, entre diferents individus, encara que també és possible l'autopolinització amb flors masculines del mateix individu [[autogàmia]]. És freqüent que es produeixi [[Híbrid (biologia)|hibridació]] produïda per factors com l'[[al·logàmia]], la separació de les flors i les condicions climàtiques.

 

Les alzines es conreen principalment pels seus [[fruit]]s, les conegudes [[gla|glan]]s. Són uns glands de color marró fosc quan maduren (abans, lògicament verds), brillants i amb una cúpula característica formada per bràctees molt atapeïdes i denses, que els recobreixen aproximadament en un terç de la seva grandària. Es distingeix també de la coscoja la cobertura de les gles, ja que en aquesta recobreix el gland fins a la meitat i l'exterior és punxant; però no en altres espècies de [[Quercus]], les gles de les quals de vegades són molt semblants a les de l'alzina. Maduren d'octubre a novembre i alguns anys fins i tot al desembre, per la qual cosa la caiguda de la gla pot retardar-se fins a gener, encara que és poc freqüent. L'edat mínima a la qual comença a produir està condicionada per les característiques mediambientals, situant-se entre els 15 i els 20 anys de la vida de l'arbre.

 

 

== Usos ==

Tradicionalment s'ha fet servir la seva fusta com a [[combustible]], sent un dels recursos més importants pel [[carboneig]] a [[Catalunya]].