Diferència entre revisions de la pàgina «Mar Mediterrània»

1.227 bytes afegits ,  fa 4 mesos
m
Revertides les edicions de 188.127.160.188. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m (Revertides les edicions de 188.127.160.188. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
{{Indret
| nom = Mar Mediterrània
| imatge = Mediterranian Sea 16.61811E 38.99124N.jpg
| zoom = 3
| peu = Vista de satèl·lit de la Mar Mediterrània
| peu_mapa = Situació de la mar Mediterrània
| continent = [[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]]
| pais = {{ALG}}<br />{{EGY}}<br />{{ESP}}<br />{{FRA}}<br />{{GIB}}<br />{{GRE}}<br />{{ISR}}<br />{{ITA}}<br />{{LIB}}<br />{{LBY}}<br />{{MLT}}<br />{{MAR}}<br />{{bandera|Mònaco}} [[Mònaco]]<br />{{PAL}}<br />{{bandera|Xipre del Nord}} [[RTNC]]<br />{{SYR}}<br />{{TUN}}<br />{{TUR}}<br />{{XIP}}
| mar = Mediterrani
| conca_hidrografica = [[Conca del Mediterrani]]
| illes = Més de 3.300
| superficie = 2.500.000 km²
}}
La '''mar Mediterrània''', o el '''mar Mediterrani''', és una [[mar continental]] situada entre [[Europa]] (al nord –part occidental– i a l'oest), l'[[Àfrica]] (al sud) i [[Àsia]] (al nord –part oriental– i a l'est). Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000&nbsp;km².
| ''Sredozemsko morje'' ('mar d'enmig de les terres')
|-
| [[Francès]]
| ''Mer Méditerranée''
|
|-
| [[Grec]]
| הים התיכון (''ha-Yam ha-Tikhon'', 'la mar d'enmig', una adaptació literària de l'alemany ''{{lang|de|Mittelmeer}}'')
|-
| [[Hongarès]]
| Llatí
| ''{{lang|hu|Földközi-tenger}}'' ('la mar de la terra d'enmig')
|
| -
| [[Italià]]
| ''Mar(e) Mediterraneo''
| -
| [[Llatí]]
| ''Mare Mediterraneum'', o ''Mare Nostrum''
|-
| [[Macedònic]]
 
== Història ==
[[Fitxer:Antonio Millo Bacino del Mediterraneo.jpg|thumb|Bacino del Mediterraneo, dall'Atlante manoscritto del 1582-1584 ca. Biblioteca Nazionale Centrale Vittorio Emanuele II, Roma (cart. naut. 2 – cart. naut 6/1-2)]]
La mar Mediterrània ha estat un mar clau per a la història. [[Fenicis]] i [[romans]] hi han navegat juntament amb els [[grecs]], que sobrepassaren els seus límits a través de l'[[estret de Gibraltar]] fa uns 3.000&nbsp;anys aproximadament. Aquests navegants només coneixien els corrents dels [[rius]] i suposaren que l'extensió d'aigua a l'altre costat de Gibraltar era un enorme riu. Per tant, la paraula que significa riu en el grec clàssic era ''Okeano'', i d'allà prové la paraula catalana ''oceà''.
 
Les primeres civilitzacions de la història es desenvoluparen al Mediterrani est. A la vall del [[riu Nil]] es desenvolupà l'[[Antic Egipte|Egipte dels faraons]] al [[segle IV aC]]. La majoria de civilitzacions de [[Mesopotàmia]] també estengueren els seus dominis fins a la part del [[Creixent Fèrtil]] que limita amb la Mediterrània. A la regió d'[[Anatòlia|Àsia Menor]], sorgiren imperis com l'[[Hittites|hittita]]. Durant aquests anys, però, els vaixells encara no estaven preparats per endinsar-se prou a la Mediterrània i la majoria de civilitzacions s'expandien només per les terres que envoltaven el mar.
 
[[Fitxer:Europe map 220BC.PNG|thumb|La mar Mediterrània cap al 220 aC]]
Un dels primers pobles mariners fou la [[civilització minoica]], que es desenvolupà a l'illa de [[Creta]]. Els pobles costaners ràpidament esdevingueren importants societats comercials, els més importants dels quals foren els [[Fenícia|fenicis]] i les [[Antiga Grècia|ciutats estat gregues]]. Els grecs s'expandiren pel [[mar Negre]] i a la Mediterrània occidental, on fundaren ciutats com [[Massàlia]] i [[Empúries]]. Els fenicis s'expandiren pel nord d'[[Àfrica]] i la [[península Ibèrica]], esdevenint un dels majors pobles mariners de l'antigor. Fundaren ciutats com [[Gadir]] o [[Cartago]] i proporcionaren suport naval a altres imperis com els [[Dinastia Aquemènida|perses aquemènides]]. El [[Regne de Macedònia]] aconseguí, sota la direcció de [[Filip II de Macedònia]] i sobretot [[Alexandre el Gran]], integrar tot el Mediterrani oriental sota un gran imperi de vida efímera. [[Alexandria]], a [[Egipte]], una ciutat de cultura grega fundada per Alexandre, esdevingué la major ciutat mediterrània fins a l'aparició de la història de [[Roma]].