Harmònic: diferència entre les revisions

{{Altres usos|Harmònic (desambiguació)}}

 

[[File:Cello_natural_harmonics.png|miniatura| Dues notacions diferents dels harmònics naturals del violoncel. Primer com sonen (més corrent), després com arrpegiats (més fàcil de llegir]]

Un '' 'harmònic' '' és qualsevol membre de la [[sèrie harmònica (música) |sèrie harmònica]]. El terme s'utilitza en diverses disciplines, incloent-hi la música, la física, l'[[acústica]], transmissió de potència electrica, la tecnologia de ràdio i altres camps. Generalment s'aplica a senyals que es repeteixen, com ara [[Sine | sinusoidal]]. Un harmònic d'una [[ona]] és una ona amb una [[freqüència]] que és un [[nombre enter] positiu de la freqüència de l'ona original, coneguda com la [[freqüència fonamental]]. L’original [[ona]] també s’anomena primer harmònic, els següents harmònics es coneixen com a harmònics superiors. Com tots els harmònics són periòdics amb la freqüència fonamental, la suma dels harmònics també és periòdica amb aquesta freqüència. Per exemple, si la freqüència fonamental és de 50 [[Hertz |Hz]], una freqüència d’alimentació [[corrent alternant | AC]] , les freqüències dels tres primers harmònics superiors són 100Hz (2n harmònic), 150 Hz (3r harmònic), 200 Hz (4t harmònic) i qualsevol addició d’ones amb aquestes freqüències és periòdica a 50 Hz.

 

 

En música, els harmònics s’utilitzen en instruments de corda i en instruments de vent com a forma de produir el so típic de l’instrument, particularment per tocar notes més altes i, amb les cordes, obtenir notes que tinguin una qualitat de so o un “to de color” únic. A les cordes, els harmònics inclinats tenen un to “vidriós” i pur. En els instruments de corda, els harmònics es generen tocant (però sense prémer completament la corda) en un punt exacte de la corda mentre sona la pròpia corda (ploma, inclinació, etc.); això permet que soni l’harmònic, un to sempre superior a la freqüència fonamental de la corda.