Benedetto da Maiano: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaç intern
Cap resum de modificació
Línia 8:
[[Imatge:Palazzo Strozzi 2.jpg|thumb|200px|Palau Strozzi.]]
Als primers temps va col·laborar amb el seu germà [[Giuliano de Maiano]]: les primeres obres de Benedetto van ser altars i tombes a l'interior de capelles realitzades pel seu germà. L'altar de ''Santa Fina'' (1475) a la capital de [[San Gimignano]], la [[trona]] de [[''[[Basílica de la Santa Creu|Santa Croce]]'' de Flòrencia, de curiosa disposició a la seva escala que travessa el [[pilar]] al qual va adossada. De [[1476]] és la tomba de San Sabino a la catedral de Faenza. La tomba de [[Maria d'Aragó i d'Alburquerque|Maria d'Aragó]], començada per [[Bernardo Rossellino]], per a ''Santa Anna dels Llombards'' a [[Nàpols]] va ser conclosa per Benedetto i el [[1489]] va fer l'altar de ''Mastrogiudice'' a la mateixa església. Per a [[Santa Maria Novella]] va portar a terme la tomba de Filippo Strozzi ([[1491]]).
 
Tenia per costum treballar amb esbossos, o models, executats en [[terracota]]. Al moment de la seva mort abundaven al seu taller aquest tipus d'obres, entre elles les realitzades per a la ''Porta Capuana'' de Nàpols, les estàtues de la qual va començar i no va acabar. Els seus retrats ofereixen relació amb els busts romans antics, com succeeix destacadament el què va fer a Pietro Mellini (Museu Nazionale, Florència), però més característicament florentins i de l'època són altres, dels que pot ser considerat exemple més gran el de Filippo Strozzi ([[Museu del Louvre]]), sever, elegant i amb aquest aire tallant, molt florentí; Benedetto, satisfet de la seva obra, la va signar.