Blas Piñar López: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
Fundador de la '' '''Editorial [[Fuerza Nueva]] ''' '' com una espècie de "partit" en un règim sense partits, així com caixa de ressonància estratègica dels seus actes i mobilitzacions per tot el territori espanyol, va anar un decidit opositor tolerat a la desfiguració interna del Règim i al seu buidament ideològic, manifestant el seu rebuig a la Llei Orgànica de l'Estat de 1969. Una vegada mort Franco, va votar i va argumentar en contra de la [[Llei per a la Reforma Política]] de Juny de 1976. Considerava que aquell intent no era de Reforma, sinó de Ruptura, posant en greu situació aspectes polítics que després anava a fer seus la [[Constitució de 1978]]. [[Fuerza Nueva]], al morir [[Franco]], es va constituir en partit polític, a l'octubre de [[1976]], amb un marcat caràcter catòlic i patriòtic, defensor dels Principis Fonamentals de l'Estat del 18 de Julio i el lema del qual era "'''Déu, Pàtria i Justícia'''".
==Transició i diputació==
A les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], [[Fuerza Nueva]] es va presentar en coalició al costat de la '''Confederación Nacional de Combatientes de España''', els [[Círculos José Antonio]] i l'Agrupació '''de Joventuts Tradicionalistes''', sota el nom de "[[Alianza Nacional del 18 de Juliojulio]]", sense obtenir representació parlamentària. En [[1979]], una vegada aprovada la vigent Constitució i convocades les [[eleccions generals espanyoles de 1979]], Blas Piñar va ser escollit [[diputat]] al Congrés per Madrid en la primera legislatura de la Democràcia - una vegada aprovada la Constitució - dintre de la coalició [[Unión Nacional]] obtenint '''379.463''' vots sota el lema «''Espanya en les teves mans''».
 
Va votar «''no''» a tots els Estatuts d'Autonomia, tant a la totalitat, com -quan va ser possible- article per article. Després de la pèrdua de la seva [[escó]] en les següents eleccions de [[1982]], en les quals es va presentar Fuerza Nueva en solitari havent de competir tant amb la candidatura del colpista [[Antonio Tejero]] (anomenada "''[[Solidaridad Española]]''") com amb el "''vot útil anti-socialista''" a la conservadora [[Aliança Popular]] de [[Manuel Fraga]], va decidir dissoldre el partit polític (acuitat per deutes econòmics) precisament un 20 de novembre, no així l'editorial del mateix nom els llibres del qual i revistes van seguir publicant-se.